Joan Roma

SOLUCIONS FÀCILS ?
Des la publicació de la sentència de l’Estatut estem assistint a un enorme devessall de propostes, resolucions, iniciatives, i presumptes solucions que porten més desconcert a la majoria de catalans , i de ben segur a tots els espanyols.
Sempre és bo digerir , amb calma i tranquil•litat, les resolucions per tenir clar el contingut i les possibles vies de sortida. La improvisació és mala companyia , en tots els casos, i més en aquest.
Es evident que qui més qui menys està indignat amb la sentència. Per com s’ha fet, per com s’ha anunciat, i per qui la resolt. Un joc de disbarats que un òrgan seriós mai hagués hagut de caure-hi. Però, per molt que discutim , tenim ja la sentència, i com en totes les coses complexes i complicades , no hi ha solucions fàcils.
Fugim d’aquells que creuen tenir sortides simplistes, ràpides i clares. Durant anys i anys ningú s’atrevia a parlar d’independència, i es feien servir fórmules ben recargolades per acostar-se al nom. Ara, sembla que ja es pot invocar amb la facilitat d’anar a prendre un cafè amb llet.
He escoltat proclamacions d’independència per part de persones que ben pocs anys enrere defensaven postulats ben poc independents. I ara mateix, escoltar a alts dirigents de CiU que demanaran el concert econòmic, quan aquest mateix partit el va rebutjar en la redacció de l’Estatut de Sau, per considerar que era una eina antiquada i inservible, hauria de fer pujar els colors a la cara, per creure que la majoria de catalans no han llegit ni escoltat el procés de l’anterior estatut.
També sorprèn que aquestes suposades sortides fàcils, no siguin explicades amb la complexitat deguda. Si volen el concert, és que tenen força per modificar l’actual Estatut, i la Constitució espanyola ?
I els que creuen que demanant la independència, ja la podem tenir en quatre dies, sense explicar els procediments que caldria, entre els quals la modificació de l’Estatut, de la Constitució i de la Carta Magna Europea. Es curiós veure fins a quin punt, molts obliden que estem en una realitat europea que ha canviat tot el que podíem pensar, o planificar vint anys enrere. I sense la qual res és possible ni res és viable.
No hi ha solucions fàcils, a la situació creada amb la sentència del Tribunal Constitucional. Hi ha una lògica indignació, decepció i emprenyament. I la manifestació era reflexa d’aquests sentiments, però passada aquesta etapa, toca la reparació de danys, sense necessitat de trencar res. Agradi o no, estem en un estat de dret, i tot el que se’ns ha refusat s’ha d’intentar reparar pels mitjans legals vigents. I en molt bona part es pot fer.
I amb més o menys grat, a nivell de Madrid ho han de facilitar. Estic segur que així serà, i el pes precisament del socialisme català, ho farà possible. S’han d’enumerar les lleis a canviar o modificar, i els gestos i decisions necessàries per retornar la confiança en les institucions i en la política. Tant ens hi juguem els catalans com el conjunt dels espanyols i només aquells sense escrúpols i que tenen com a premissa, “quan pitjor, millor” poden oposar-s’hi.
Tot i la indignació produïda per un tribunal , no culpem a tot un estat de la decisió d’uns pocs, i recordem que el recurs el va presentar el PP .A vegades se’ns oblida.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC