Wednesday, July 28, 2010

 

LA FORTALESA D'UN PARTIT- art. Regió 7

LA FORTALESA D’UN PARTIT
Aquests dies ,diversos mitjans de comunicació i articulistes, posen en qüestió el posicionament de cada partit, fan pronòstics sobre el futur que els espera, i exposen les suposades contradiccions internes i externes, en relació amb l’Estatut, amb la política catalana o l’espanyola, o sobre altres temes de caire més general. Lògicament és el que podem veure també en aquestes mateixes pàgines.
I algun articulista , va més lluny i exposa les seves fixacions en el PSC, creient que les velles relacions amb el partit, li donen peu a fer valoracions i pronòstics absolutament distorsionadors respecte la realitat del dia a dia, al llarg de la història recent, o sobre el futur proper. Per ell, i per molts d’altres, la relació PSOE – PSC és de dependència, sumissió o submissió. I ja està, feliços amb el dictamen emès, ja no volen sentir a parlar més del tema. Per ells, només existeix la realitat territorial que ha de passar per damunt de la social . Importa més el territori que no pas la gent que hi viu. Les essències han de ser prioritàries i no el model de societat, ni la qualitat de vida, ni el sistema de llibertats, o la construcció d’una nova realitat europea. Catalunya, i prou.
No tenen en compte el passat llunyà ni el més proper. No som els socialistes els qui hem de proclamar o defensar el paper jugat pel PSC , primer a Catalunya i després a Espanya. Son tots els coneixedors de la realitat del país a finals dels anys setanta, els qui reconeixen el paper integrador que ha defensat i avalat el partit socialista. La unificació de la federació del PSOE a Catalunya amb el PSC, va obrir pas a un projecte de país on tots hi cabem, i on tots batallem per uns mateixos objectius.
Després han passat moltes coses, positives o menys, com en totes les cases i tots els partits. El que tinc clar és que es poden transformar millor les realitats d’un país, des del govern que des de la oposició. Suposo que en això estarem tots d’acord. I també estarem d’acord en que per governar un país s’ha de tenir la majoria legal requerida. Això a Catalunya, a Espanya o a la Unió Europea.
Per governar Catalunya ja hem vist des de fa uns anys, que només és possible si hi ha pactes entre diversos partits. I els pactes requereixen acords entre programes i no sempre son respectats o ben portats. Amb algun dels socis que hem tingut no ha estat fàcil de treballar. I no per això parlem de submissió.
A nivell d’Espanya, des de fa anys i pel futur proper, només hi ha dos partits capaços de formar govern: el PSOE i el PP. Sembla lògic que els socialistes catalans decidissin en el seu moment confederar-se amb el PSOE per compartir visions i projectes pel conjunt dels espanyols. Estar en el govern permet posar en pràctica els ideals i objectius per la societat a la que servim i al territori on vivim. Per aquest ordre. Primer governem per les persones, després pels territoris.
I així estem i així anem. No veig les suposades contradiccions ni les submissions. Ho he dit mantes vegades que ben diferent seria Catalunya i Espanya, sense la participació activa del socialisme català en la governació dels dos territoris. I ara igual. La gestió de la sentència de l’Estatut la porta el president Montilla amb idees clares i fermesa evident. I no veig cap alternativa sòlida per part dels altres partits, de manera que seran els ciutadans els qui diguin a qui donen confiança i a qui no, que ningú tingui pressa, queden encara uns pocs mesos perquè cada partit demostri la seva fortalesa.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?