Joan Roma

JUNTS EN LA DIVERSITAT
No tinc cap mena de dubte de que la manifestació del proper dissabte serà la més gran de la història de Catalunya, i no farà falta inflar o fer jocs de números dels assistents. Només cal veure les ganes de participar que apareixen per tot el país per comprendre que la gent vol demostrar la unitat en aquest tema essencial.
Convindria, però, tenir el full de ruta per donar els passos següents. Des del dia del pronunciament del Tribunal Constitucional, fins avui, hem pogut escoltar tota mena d’arguments, discussions, crítiques, acusacions, justificacions, etc, entorn a una sentència que encara no tenim sencera.
Hem sentit pontificar sobre camins a seguir, actuacions a fer, trencaments a realitzar i tota mena d’elucubracions sobre el futur del nostre país. Molts dels que portem anys i anys dedicats als afers públics hem tingut per costum, en temes rellevants, de comptar fins a mil, abans de fer declaracions o posicionaments públics sobre qüestions complicades. I, a vegades, acabat de comptar, convé dormir-hi uns dies.
Molts dels que han parlat no semblen haver seguit aquest sa costum, i s’han llençat a fer pronòstics de tota mena, sense fonaments suficients per avalar les seves posicions. Fins aquí, res a dir, perquè tothom és lliure de fer hipòtesis o planejar escenaris futurs.
El que hem de procurar per bé de tots, és continuar junts en la diversitat. Es a dir, respectar els pensaments, idees i posicionaments de totes les persones i partits, i acollir-los en aquest desig comú de preservar el nostre Estatut.
En molts mitjans de comunicació hem pogut llegir, escoltar o veure, dures crítiques i acusacions entre partits. Fins i tot d’aquells que sempre havien defensat l’Estatut, o d’aquells que no el varen votar i ara es converteixen en els abanderats del rebuig a la sentència. S’acosten eleccions i tothom té un ull mirant al davant i un altre mirant al costat per veure què fan els altres.
Res a dir, mentres no es produeixin trencaments irreparables. Tant dintre del país, com d’aquí cap enfora. Llençar acusacions contra altres territoris de l’Estat, o generalitzar declaracions fetes per uns pocs, com la opinió de molts o de tots, no fan gens de bé, al projecte comú que continua sent el nostre.
Hem de conèixer la sentència, en tots els detalls, per poder-la valorar en els seus justos termes. Ja hem vist que algunes de les grans paraules suprimides , o modificades, no tindran cap repercussió real sobre l’autogovern. Estiguem parlant de “nació”o de “preferent”, o d’altres termes.
I en un moment com aquest, en que molts creuen que la sentència modifica els pactes constitucionals, convé tornar a treure del calaix el sistema que millor resoldria l’encaix de Catalunya: el federalisme. Tardarem més o menys anys, però no tinc cap dubte de que al final, aconseguirem prou consens aquí i a fora, com per conformar un Estat federal. Ja sé que sortiran unes quantes cartes rebatent aquest futur, a la vista de la realitat present, però voldria només recordar que la transformació dels actuals Estats Unitats d’Amèrica, varen tardar seixanta-cinc anys per culminar el procés . Aquí estem encara lluny d’aquestes xifres.
I estem dintre d’una realitat ben present, com és la Unió Europea. Hem passat per altres tràngols, i sempre ens en hem sortit. També resoldrem aquesta situació. El dissabte és el primer dels passos a seguir. Tots junts, però respectant la diversitat de pensaments, idees i projectes, al darrere d’una sola bandera.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC