Tuesday, October 21, 2008
OCASIÓ PERDUDA
Tot sovint, en política, perdre vots no significa necessàriament perdre influència. Depèn dels resultats dels altres. Moltes vegades hem vist en un ajuntament que un o dos regidors, poden tenir la capacitat de donar o treure majories a grups ,molt més nombrosos.
Es la regla del joc democràtic i el que serveix per un ajuntament, serveix per un Parlament o pel Congrés dels Diputats.
Estem en un període excepcional. Estem fent història , a nivell local, nacional i mundial. Mai s’havia vist un panorama tant complexa, tant crític, tant variable i variant com ara. Les velles fórmules ja no serveixen, i no es pot jugar amb foc. Es a dir, govern i oposició han de fer exercicis de prudència i seny com mai havien pogut imaginar.
I és en aquest complicat marc que s’han començat a debatre els pressupostos generals de l’Estat. Uns pressupostos pel 2009, emmarcats per multitud d’incerteses i dificultats.
Es en aquestes situacions quan es demostra qui té fusta i qui no en té. Es fàcil governar en temps de bonança, però molt complicat quan s’han d’inventar fórmules per aguantar el país fins la represa de la economia. I la represa uns la posen a un any vista i altres a dos o tres anys. Per tant , inseguretat a tots els nivells.
Per això sorprenen alguns moviments i posicionaments de partits a Catalunya i Espanya. En moments de crisi la gent accepta canviar programes, prioritats, i decisions si s’expliquen convenientment. Es el que tothom fa a casa seva. Ja veiem que la gent gasta menys en moltes coses que consideren supèrflues o no indispensables.
El mateix fa el govern central. Ha presentat uns pressupostos austers, rigorosos en la despesa i realistes a nivell d’ingressos. Però qui govern , el PSOE no té majoria absoluta. I és fàcil governar quan es disposa de tots els instruments legals per fer-ho, i és molt més complicat quan s’han de buscar complicitats i recolzaments en forces polítiques , més o menys allunyades.
I és en aquesta negociació per trobar la majoria suficient per aprovar-los que he trobat una gran ocasió perduda per part de CiU. No acabo d’entendre com no han aprofitat el panorama polític espanyol per mostrar un acte de força, per una banda, i de responsabilitat, per l’altra.
Disposar de 10 diputats, al Congrés, és disposar d’una joia molt valuosa. I no fer-la servir, una pèrdua increïble. En el lògic joc de cercar majories, és evident que el partit de govern, el PSOE pot haver de pagar un preu molt elevat. Un preu, en forma d’inversions, en canvis legislatius, en modificacions de normes,etc. I estava disposat a fer-ho. Més ben dit. Estava obligat a fer-ho si volia arribar a la majoria absoluta requerida per aprovar els pressupostos 2009.
En comptes d’això, CiU s’ha embolicat en excuses que res tenen a veure amb una negociació de pressupostos. Hem d’entendre que les diferències internes , entre socis, o entre la política feta a Madrid i la feta a Barcelona van per camins molt diferents. Mala cosa per ells perquè han desaprofitat una de les millors ocasions per fer-se valer de valent, tant mai ben dit.
I la seva retirada ha estat aprofitat pel PNV i el BNG. Es a dir, pels nacionalistes bascos i els gallecs que els ha faltat temps per cobrir les baixes de CiU i proposar pactes molt beneficiosos pels seus territoris. Per tant, els pressupostos s’aprovaran, però amb l’acord de dos petits partits, perquè un de gran , ha deixat perdre una gran ocasió. Francament han fet un mal negoci.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
Tot sovint, en política, perdre vots no significa necessàriament perdre influència. Depèn dels resultats dels altres. Moltes vegades hem vist en un ajuntament que un o dos regidors, poden tenir la capacitat de donar o treure majories a grups ,molt més nombrosos.
Es la regla del joc democràtic i el que serveix per un ajuntament, serveix per un Parlament o pel Congrés dels Diputats.
Estem en un període excepcional. Estem fent història , a nivell local, nacional i mundial. Mai s’havia vist un panorama tant complexa, tant crític, tant variable i variant com ara. Les velles fórmules ja no serveixen, i no es pot jugar amb foc. Es a dir, govern i oposició han de fer exercicis de prudència i seny com mai havien pogut imaginar.
I és en aquest complicat marc que s’han començat a debatre els pressupostos generals de l’Estat. Uns pressupostos pel 2009, emmarcats per multitud d’incerteses i dificultats.
Es en aquestes situacions quan es demostra qui té fusta i qui no en té. Es fàcil governar en temps de bonança, però molt complicat quan s’han d’inventar fórmules per aguantar el país fins la represa de la economia. I la represa uns la posen a un any vista i altres a dos o tres anys. Per tant , inseguretat a tots els nivells.
Per això sorprenen alguns moviments i posicionaments de partits a Catalunya i Espanya. En moments de crisi la gent accepta canviar programes, prioritats, i decisions si s’expliquen convenientment. Es el que tothom fa a casa seva. Ja veiem que la gent gasta menys en moltes coses que consideren supèrflues o no indispensables.
El mateix fa el govern central. Ha presentat uns pressupostos austers, rigorosos en la despesa i realistes a nivell d’ingressos. Però qui govern , el PSOE no té majoria absoluta. I és fàcil governar quan es disposa de tots els instruments legals per fer-ho, i és molt més complicat quan s’han de buscar complicitats i recolzaments en forces polítiques , més o menys allunyades.
I és en aquesta negociació per trobar la majoria suficient per aprovar-los que he trobat una gran ocasió perduda per part de CiU. No acabo d’entendre com no han aprofitat el panorama polític espanyol per mostrar un acte de força, per una banda, i de responsabilitat, per l’altra.
Disposar de 10 diputats, al Congrés, és disposar d’una joia molt valuosa. I no fer-la servir, una pèrdua increïble. En el lògic joc de cercar majories, és evident que el partit de govern, el PSOE pot haver de pagar un preu molt elevat. Un preu, en forma d’inversions, en canvis legislatius, en modificacions de normes,etc. I estava disposat a fer-ho. Més ben dit. Estava obligat a fer-ho si volia arribar a la majoria absoluta requerida per aprovar els pressupostos 2009.
En comptes d’això, CiU s’ha embolicat en excuses que res tenen a veure amb una negociació de pressupostos. Hem d’entendre que les diferències internes , entre socis, o entre la política feta a Madrid i la feta a Barcelona van per camins molt diferents. Mala cosa per ells perquè han desaprofitat una de les millors ocasions per fer-se valer de valent, tant mai ben dit.
I la seva retirada ha estat aprofitat pel PNV i el BNG. Es a dir, pels nacionalistes bascos i els gallecs que els ha faltat temps per cobrir les baixes de CiU i proposar pactes molt beneficiosos pels seus territoris. Per tant, els pressupostos s’aprovaran, però amb l’acord de dos petits partits, perquè un de gran , ha deixat perdre una gran ocasió. Francament han fet un mal negoci.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 8:54 AM 
