Joan Roma

ALTRES MALALTIES
En una comarca petita com el Solsonès, tothom es coneix i tothom comparteix les penes i alegries dels veïns. La setmana passada vaig fer referència a un greu tema denunciat per la Associació de Dones del Solsonès, i avui voldria parlar de dues altres malalties, poc conegudes i que afecten bàsicament i gairebé exclusivament a dones, sense saber-se el perquè.
Es tracta de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica. Malalties emparentades, però diferents, tot i que hi ha molta gent que els poden semblar iguales. A la comarca , hi ha un bon nombre de dones diagnosticades, i de ben segur unes quantes més que no saben què els passa i poden patir-les.
Per entendre’ns , la Síndrome (SFC) és la malaltia que pateix la Diputada Manuela de Madre, per posar-hi un nom i una cara. Així és més fàcil de clarificar. I les dues malalties, es caracteritzen per un cansament generalitzat, dolor múltiple i perllongat, crònic, i altres dolències que seria llarg d’exposar.
I precisament vull aclarir que Manuela de Madre va haver de deixar càrrecs com alcaldessa de Santa Coloma i altres perquè no ho podia aguantar. I si ara continua amb algun altre càrrec és perquè el pot dosificar, i anar amb molt de compte perquè si un dia es “passa”, tindrà tres o quatre dies fatals.
Fins ara, moltes malaltes eren mal diagnosticades perquè aparentment tenen el físic com cal. Es a dir , son com envasos bonics, amb continguts espatllats. I aquest és el primer problema amb el que topen, perquè molta gent es pensa que tenen dolències imaginàries, mentals, depressions o reuma,etc. Hi ha molts pocs especialistes a Catalunya i son malalties poc explicades.
I dic tot això per aportar una esperança a les afectades del Solsonès, perquè el mes passat en el Parlament es va aprovar una proposta per passar de 3 unitats d’especialistes que existien a Catalunya, a 11 unitats. Es a dir, es posaran 8 equips més, en els grans hospitals de referència del país. Es un pas important, tot i que s’han incomplert moltes promeses anteriors de destinar més diners a investigació, a difondre les malalties entre els metges de família, per millor diagnosticar, o considerar que son malalties invalidants a efectes de seguretat social,etc.
Millor tard que mai, i ara s’impulsaran aquests nous equips, si bé caldrà grans esforços perquè pocs metges volen una especialitat “poc agraïda” com aquesta perquè son malalties poc conegudes i per tant sense remeis concrets. A ningú li agrada no poder curar en poc temps. Per això, es demana el compromís de la Generalitat de fomentar la recerca i la especialització. I pels qui llegeixin, que ningú es pensi que afecta a poca gent. Gairebé la totalitat son dones, i estem parlant d’un col•lectiu de més de cinquanta mil, a Catalunya sol, i pel que fa diagnosticades, de ben segur son moltes més.
En resum, ja era hora de que el Parlament es fes ressò d’un problema com aquest i que les afectades disposin de centres suficients i a prop, per no haver de patir el col•lapse i la falta d’atenció, tingudes fins ara.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.