Joan Roma

AJUDA MÚLTIPLE
Vaig llegir amb atenció i amb el cor encongit l’escrit aparegut la setmana passada, sota el títol “Ajuda”, de la Associació de Dones del Solsonès. El cas que exposen és d’aquells que fa emocionar i pensar que queda molt per fer, en el camp dels serveis socials i especialment en l’àmbit dels malalts mentals. Casos dramàtics com aquest apareixen de tant en tant, i alguns alcaldes n’hem tingut en els nostres pobles, i vas donant voltes i més voltes sense trobar una solució adient.
Pels familiars és un drama, pels ajuntaments un gravíssim problema, i per la societat un perill constant i latent. Una bomba de rellotgeria que pot explotar i produir danys en qualsevol lloc i moment. Semblaria que casos com aquests podessin trobar sortida immediata. La realitat és una altra i massa sovint s’espera tant que quan s’actua és perquè ha passat alguna cosa irremeiable.
Per recordar el cas als nous lectors i fer una generalització a d’altres casos. Es tracta d’una dona ,amb un llarg historial de malalts a casa , als quals ha hagut de cuidar, i que per major pena tenien afectacions mentals, i una d’aquestes afectacions ara la té un dels fills. Malalties no sempre reconegudes , fàcils de detectar o, no acceptades pels qui les pateixen, amb tot el que suposa de rebuig a tractaments, ingressos, etc.
En diverses reunions , com alcalde, hem tractat aquests temes i hem demanat actuacions més preventives i contundents. Sempre se’ns exposen els drets de les persones afectades i les dificultats per intervenir ,sense la pròpia voluntat de l’afectat. I només quan ho determina un jutge es pot actuar, després de processos llarguíssims i complicats, o quan es produeix una crisi, i cal internar d’urgència.
No tenim una resposta adient per aquests casos concrets. Ara, la llei de dependència contempla suports econòmics i personals per persones amb greus problemes . Estic força desanimat i indignat per la lentitud , burocràcia i poca eficàcia en la gestió. He fet arribar queixes al Departament d’Acció Social, i també al President de la Generalitat per les males pràctiques en la posta en marxa d’una llei essencial per ajudar als malalts i les seves famílies.
Hi ha peticions per avaluar les malalties que no s’han atès al cap de 5 i 6 mesos i que després han d’esperar uns mesos més perquè els hi aprovin i puguin començar a cobrar. Això no es pot acceptar. Ha faltat previsió, programació, contractació de personal i major eficiència a l’hora de omplir papers i aprovar-los. Portem un any ja, i només s’han resolt un 30% dels casos. Aquest ritme no pot continuar i entre tots hem d’exigir canvis substancials per accelerar el procés.
I tornant al principi, i pel cas que ens afecta. Es evident que només amb la conjunció d’esforços públics i privats, implicant ajuntament, serveis socials de la Generalitat i si convé la fiscalia ( per casos de incapacitació ) a més d’altres associacions dedicades a aquestes funcions, podrem aportar solució per poder actuar adequadament. Un cas realment complicat, però que és bo hagi aparegut a la llum pública perquè la gent es doni compte de problemes que la societat té i les administracions no han resolt.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC