Joan Roma

VALENTIA O INCONSCIÈNCIA ?
Portem uns mesos realment sorprenents a nivell de debats, conflictes i estratègies que comporten anar de sobresalt en sobresalt, sense una justificació clara al darrere. Sembla produir-se aquella dita popular de qui no té feina el gat pentina. Tot i que hi hauria millors ocupacions que no pas les que son motiu d’aquest article.
La primera tracta del desafiament, fugida endavant, o estratègia interna de partit , protagonitzada pel lendakari Ibarretxe de convocar una consulta popular a Euskadi sense ni tant sols ell, tenir clar què vol consultar, com i a qui. Però sobretot sabent que no té cap base legal per fer-ho. I malament quan un polític de primera fila s’embranca per camins impossibles.
I les primeres preguntes adients. Com és possible que algú , suposadament coneixedor de les lleis , pot tirar pel dret? Pot imaginar-se que li permetran una acció il·legal ? Què faria ell si institucions del seu propi país actuessin al marge de la llei? Com pot justificar desequilibrar la vida política, econòmica i social del seu propi país, per emprendre una iniciativa que ni comparteix el seu propi partit al complert?
Pel que sembla, ha pogut més l’interès personal de voler repetir com a candidat, que no pas l’interès de Euskadi i de l’Estat. Perquè es tracta d’un tema realment d’ Estat, que ens afecta a tots. Ho podem veure ja amb les reaccions del principal partit de la oposició, el PP al qual se li fa un favor enorme, llençant aquest repte a pocs mesos de les eleccions generals. Sembla produir-se aquell desig de quan més pitjor , millor, que tant agrada a determinats col·lectius favorables a trinxar la bonança econòmica que vivim i la estabilitat política de la que gaudim.
Es evident que aquest repte, desafiament o inconsciència té un curt recorregut. La consulta no es farà, perquè no té competències per fer-la ni l’ Estat de dret, pot permetre-ho. Punt i final al tema. Perquè, doncs, aquest acte d’inconsciència ? Perquè alguns creuen poder jugar amb foc i que altres ja l’apagaran. I així es pot jugar, amb els símbols , amb les lleis, amb els sentiments, etc, sense donar-se compte del mal que fan al conjunt de la societat, sobretot quan es tracta de persones de referència per col·lectius importants.
I afegeixen gasolina al foc, constantment. I tenen per valentia el que és pura inconsciència. Alguns creuen que posant en qüestió tot l’ordre constitucional que tant bé ens ha anat fins ara, avancen cap a objectius millors. No expliquen ni detallen quins son aquests objectius i perquè haurien de ser millors que els que tenim ara, i que tants bons resultats han donat. Simplement cal canviar-los ni que sigui perquè porten ja massa temps en vigència. Autèntica bogeria, perquè suposa desequilibrar el consens en temes fonamentals. I jugar amb foc, mai ha portat bons resultats.
La novetat d’aquests temps és que alguns partits seriosos, o tinguts per seriosos, en el passat ,cauen en temptacions de justificar alguns d’aquests comportaments o no considerar-los prou greus . La proposta de consulta pel 2014 a Catalunya, forma part d’aquestes iniciatives poc rigorosos, abocades al fracàs i més pròpies d’estratègies internes de partit que de visió del país. I quan es governa s’ha de fugir d’iniciatives inviables o confuses. La gent vol claredat i sobretot serietat.
I el pati està massa revolucionat, sense cap justificació clara. I en aquest mercat, veiem un posicionament sorprenent de CiU amb la tossuderia per part de Convergència de crear no sabem ben bé què amb la casa comuna del nacionalisme , i uns canvis de cara a les altures que son els de sempre, amb no gaire bones records de govern o d’actuacions parlamentàries, que expliquen les pors de Unió ,davant tots aquests canvis.
Davant tant de soroll ,accions i actuacions inconscients, s’agraeix la tranquil·litat i serenitat d’alguns altres partits de govern. I no diguem valentia al que és pura inconsciència.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.