Thursday, October 25, 2007
EXCESSIU VICTIMISME
Tant en aquestes pàgines com en moltes altres publicacions catalanes apareixen múltiples articles sobre casos, reals o inventats , de suposats maltractes envers la llengua, la cultura o els mitjans audiovisuals catalans. I els autors , serien sempre, perversos madrilenys , centralistes i espanyolistes, dedicats permanentment i des de fa segles a la persecució de la nostra identitat.
En fi, les coses solen ser més diverses, menys lineals i , sovint, molt més complexes, com per pensar en aquesta maldat intrínseca de tot el que prové de Madrid. Ni tant ni tant poc. A tot arreu hi ha intransigents, caps quadrats , radicals en uns temes o altres. En tenim aquí a Catalunya, i en tenen a Madrid. I sovint, s’autoalimenten mútuament. Actuen per acció – reacció. I els arguments d’uns , donen arguments als altres, i així es pot continuar pels segles dels segles.
I cada dia, setmana o mes en tenim exemples. Per alguns la Fira de Frankfurt ha estat un fracàs perquè volien una presència destacada de la cultura catalana, feta “en castellà”. Per altres, la cultura catalana que s’hi ha mostrat no ha estat a l’alçada del repte que suposava anar al major aparador del món. Sincerament crec que hi hem fet un bon paper, clarament millorable en alguns aspectes, sobretot pensant en la visió i maneres d’entendre la cultura i el món, per part dels alemanys, però el resultat ha estat positiu.
No cal, doncs, esquinçar més vestidures ni flagel·lar organitzadors o participants. S’ha fet un bon paper, deixem enrere discussions força infantils que només interessen uns pocs crítics recalcitrants, aquí a Catalunya o a Madrid.
I en aquestes posicions, d’uns i altres, abandonem l’idea de que hi ha el Govern espanyol, dedicat a fer la punyeta a uns o altres. Sincerament tenen millors feines que les de entrar en discussions tontes.
També en el cas de les emissions de TV3 al País Valencià alguns hi veuen la mà negre del govern Zapatero o posicions anticatalanes de l’antic Ministre Montilla o actual Ministre Clos. Res més senzill que una batalla política i una altra de mercat publicitari. La primera protagonitzada pel President Camps que no li fa cap gràcia tenir una TV3 de qualitat , veient-se a casa seva, i no deixar sol el seu Canal 9, infumable , política i qualitativament parlant. I un altre motiu és el de mercat publicitari, no és igual que TV3 tingui només el mercat català que hi afegeixi el valencià. Son 3 milions més de espectadors potencials. Vol dir molts més ingressos per publicitat. I les mans negres, aquí no son les del govern espanyol, son d’altres llocs. Per això ara es busca des de Madrid una solució difícil de refusar. La de la reciprocitat, que TV3 es pugui veure allà com Canal 9, aquí. Els contraris, ja buscaran altres arguments.
Podem desgranar altres fets de l’actualitat en que Catalunya apareix com a víctima i veurem com la realitat sol ser més complexa i no tant senzilla. Alguns gaudeixen utilitzant el victimisme com element essencial de lluita política, social i cultural. No ens fa cap bé als catalans perquè quan realment tenim raó per queixar-nos, aleshores es pensa que fem teatre. I motius de queixa en tenim alguns, però molts menys dels que alguns pretenen. I algunes de les velles reivindicacions estant tenint solució i altres la tindran properament, però que ningú es pensi que de cop i volta tot pot quedar resolt. A més alguns dels abanderats actuals de la reivindicació eren dòcils socis i companys de viatge, just pocs anys abans, dels mateixos intransigents de tot el que sona a català.
Tant en aquestes pàgines com en moltes altres publicacions catalanes apareixen múltiples articles sobre casos, reals o inventats , de suposats maltractes envers la llengua, la cultura o els mitjans audiovisuals catalans. I els autors , serien sempre, perversos madrilenys , centralistes i espanyolistes, dedicats permanentment i des de fa segles a la persecució de la nostra identitat.
En fi, les coses solen ser més diverses, menys lineals i , sovint, molt més complexes, com per pensar en aquesta maldat intrínseca de tot el que prové de Madrid. Ni tant ni tant poc. A tot arreu hi ha intransigents, caps quadrats , radicals en uns temes o altres. En tenim aquí a Catalunya, i en tenen a Madrid. I sovint, s’autoalimenten mútuament. Actuen per acció – reacció. I els arguments d’uns , donen arguments als altres, i així es pot continuar pels segles dels segles.
I cada dia, setmana o mes en tenim exemples. Per alguns la Fira de Frankfurt ha estat un fracàs perquè volien una presència destacada de la cultura catalana, feta “en castellà”. Per altres, la cultura catalana que s’hi ha mostrat no ha estat a l’alçada del repte que suposava anar al major aparador del món. Sincerament crec que hi hem fet un bon paper, clarament millorable en alguns aspectes, sobretot pensant en la visió i maneres d’entendre la cultura i el món, per part dels alemanys, però el resultat ha estat positiu.
No cal, doncs, esquinçar més vestidures ni flagel·lar organitzadors o participants. S’ha fet un bon paper, deixem enrere discussions força infantils que només interessen uns pocs crítics recalcitrants, aquí a Catalunya o a Madrid.
I en aquestes posicions, d’uns i altres, abandonem l’idea de que hi ha el Govern espanyol, dedicat a fer la punyeta a uns o altres. Sincerament tenen millors feines que les de entrar en discussions tontes.
També en el cas de les emissions de TV3 al País Valencià alguns hi veuen la mà negre del govern Zapatero o posicions anticatalanes de l’antic Ministre Montilla o actual Ministre Clos. Res més senzill que una batalla política i una altra de mercat publicitari. La primera protagonitzada pel President Camps que no li fa cap gràcia tenir una TV3 de qualitat , veient-se a casa seva, i no deixar sol el seu Canal 9, infumable , política i qualitativament parlant. I un altre motiu és el de mercat publicitari, no és igual que TV3 tingui només el mercat català que hi afegeixi el valencià. Son 3 milions més de espectadors potencials. Vol dir molts més ingressos per publicitat. I les mans negres, aquí no son les del govern espanyol, son d’altres llocs. Per això ara es busca des de Madrid una solució difícil de refusar. La de la reciprocitat, que TV3 es pugui veure allà com Canal 9, aquí. Els contraris, ja buscaran altres arguments.
Podem desgranar altres fets de l’actualitat en que Catalunya apareix com a víctima i veurem com la realitat sol ser més complexa i no tant senzilla. Alguns gaudeixen utilitzant el victimisme com element essencial de lluita política, social i cultural. No ens fa cap bé als catalans perquè quan realment tenim raó per queixar-nos, aleshores es pensa que fem teatre. I motius de queixa en tenim alguns, però molts menys dels que alguns pretenen. I algunes de les velles reivindicacions estant tenint solució i altres la tindran properament, però que ningú es pensi que de cop i volta tot pot quedar resolt. A més alguns dels abanderats actuals de la reivindicació eren dòcils socis i companys de viatge, just pocs anys abans, dels mateixos intransigents de tot el que sona a català.
# posted by joanroma @ 7:34 AM 
