Joan Roma

PACTE CONTRA LA PAPERASSA
Molta gent pensa que tots els que tenim càrrecs institucionals ja estem d’acord amb la burocràcia que nosaltres mateixos generem. No s’imaginen que també nosaltres la patim i som els primers a reclamar-ne una simplificació i disminució. Sobretot els alcaldes, perquè som els principals afectats.
Fa pocs dies que hem sentit per boca del President Montilla el compromís de simplificar tràmits. Ho hem escoltat en anteriors ocasions , per part d’altres responsables institucionals i fins ara els resultats han estat nuls o gairebé insignificants. Confio que la llarga trajectòria del President com Alcalde i President de la Diputació de Barcelona el faci més efectiu que no pas els seus predecessors.
I és que el volum de paperassa arriba a cotes insostenibles, i les noves tecnologies, de moment no l’han disminuïda ni resolta, ans el contrari, l’han complicat més, amb duplicitats exasperants.
A l’espera de la anunciada simplificació, hem de reconèixer que la Generalitat té una maquinària envellida , rutinària i molt poc eficient, a més de malbaratadora de recursos tècnics i econòmics. Veieu-ne alguns exemples.
Tots els departaments de la Generalitat ignoren les competències dels ajuntaments i els seus funcionaris en diferents matèries, com son la capacitat de certificar comptes corrents on s’han de realitzar ingressos d’ajuts , o per especificar el NIF, o per no tenir deutes amb altres administracions, o per titolaritats de terrenys, serveis, etc,
Això sol significa que cada any la Generalitat reclama documents impropis, innecessaris o fins i tot ja anul·lats per l’administració central ( com és la presentació de còpies dels DNI) . Aquestes peticions de papers inútils representen centenars de milers de còpies i milers d’hores de funcionaris omplint i reproduint documents que no tenen cap rellevància ni obligatorietat.
Cada any , cada departament de la Generalitat reprodueix en les convocatòries la paperassa que ha demanat l’any anterior, sense que cap cervell pensi com es pot disminuir la documentació, sense vulnerar cap principi legal. I cada any els ciutadans i els ajuntaments han de reproduir els mateixos documents i els mateixos passos que l’any anterior, sabent que hi haurà un funcionari que bàsicament comptarà el nombre de papers presentats en comptes d’estudiar el què s’explica en aquests documents. Tots ens enganyem, tots perdem el temps.
Però en alguns llocs es perd més temps que en altres. Si la Generalitat ens demana als ajuntaments rurals un certificat conforme no tenim deutes amb Hisenda o amb la Tresoreria de la Seguretat Social, ni s’imaginen que caldrà fer un viatge o dos a la capital de comarca per demanar l’estúpid certificat que qualsevol funcionari podria treure amb una simple consulta per Internet. El cost en hores i viatges d’aquests documents es pot xifrar en milers d’euros cada mes a tot Catalunya.
Tampoc s’imaginen que en pobles rurals no hi ha oficines bancàries , o que si n’hi ha no obren tots els dies, amb la qual cosa per demanar un estúpid certificat del compte corrent de l’ajuntament caldrà esperar dos o tres dies, o anar a un altre poble. També aquí perdem milers d’hores quan la secretària de l’ajuntament en dos minuts ho tindria resolt. Simplement si la Generalitat acceptés que la secretària de l’ajuntament és una fedetària pública i pot certificar legalment. Potser creuen que sense el certificat de la oficina bancària un ajuntament donarà un compte particular per ingressar diners públics i escapar-se l’endemà. La Diputació de Barcelona fa quinze anys que ja fa confiança en els ajuntaments i no demana cap d’aquests papers que encara demana la Generalitat.
Però és que sorprenen papers demanats per la Generalitat com el carnet d’identitat de l’alcalde o el NIF municipal. Es que creuen que qui signa un document preparat i signat per la secretària de l’ajuntament no es refrendat per l’alcalde legal? Es que creuen que el NIF de l’ajuntament que es públic per tot arreu, pot ser canviat o substituït per un altre?
Podria afegir dotzenes de documents insubstancials, il·lògics, contradictoris, innecessaris que ens demana la Generalitat als ajuntaments i que compliquen la vida, encareixen els tràmits i van a parar a la paperera. Ja toca un pacte contra la paperassa. Si ho ha promès el President ens ho creiem, però que sigui ben aviat realitat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.