Joan Roma

LA FEINA DE DIPUTAT
De ben segur si preguntéssim a la gent el que creu que fa un diputat ens en portaríem una gran sorpresa sobre la varietat i coneixement de la realitat.
La imatge més habitual és la de estar asseguts a l’ hemicicle, moltes vegades mig buit, i per tant creure que el poc que hem de fer encara no ho fem.
Com tot en la vida, la realitat és molt diferent. La major part de la feina de diputat la fem fora del Parlament, en el territori que tenim assignat . En el meu cas he estat adscrit a les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès. En números rodons vuitanta-cinc municipis i un grapat de quilòmetres quadrats. Si es vol fer bé la feina cal anar a cada lloc i això m’ha comportat uns quatre mil cinc-cents quilòmetres mensuals en cotxe. I quan dic en cotxe vol dir en el meu i conduint-lo jo mateix, que ningú es pensi que tenim xofer inclòs.
Cadascú s’organitza com vol o com pot. En el meu cas, la primera prioritat han estat els ajuntaments. He procurat sempre tenir-los informats de tot el que els podia interessar i aportar. Han pogut aprofitar molt millor els recursos de les institucions públiques i així millorar les condicions dels seus ciutadans.
La segona prioritat han estat les entitats, associacions, clubs, organitzacions de tota mena que demanen ajut per resoldre els seus problemes. Molt sovint tenen a veure amb gestions administratives que no acaben de rutllar o que simplement han quedat a l’oblit.
La tercera prioritat ja son ciutadans de peu que individualment o col·lectivament demanen recolzament i suport a qualsevol tipus de problema en que es troben. Aquí hi entra absolutament de tot.
Aquests tres apartats abans descrits poden semblar molt curts i fàcils de dur a terme, però la realitat és ben diferent. I lògicament és molt diferent actuar com a diputat a la oposició que no pas en el govern. A la oposició et converteixes en una veu en el desert que topa constantment amb un govern que es fa el sord o que és clarament inoperant. Puc afirmar que les meves batalles amb els diferents governs de CiU eren virulentes i esgotadores per una manca de sensibilitat i eficàcia generalitzada en la majoria de departaments de la Generalitat. Només la constància i l’ús massiu dels mitjans de comunicació per denunciar els temes feia possible la seva resolució.
En aquesta etapa que ara tanquem la feina ha estat menys visible, però més efectiva perquè podia exigir directament als meus o als nostres socis la solució dels temes plantejats. Amb tot no ha estat gens fàcil, sobretot en alguns departaments que eren clarament millorables.
I a dintre el Parlament ,què fem? Doncs, actuar en les comissions de les que formem part. Vol dir anar un o dos dies a Barcelona i defensar els temes que toquen. Barallar-se amb els adversaris i discutir, sovint amb els ex-socis fins trobar una posició comuna per garantir el suport al govern.
I assistir al Ple setmanal del Parlament. De fet és el dia de menys feina sinó tens algun tema per debatre directament. En el meu cas era el dia més tranquil i es podia aprofitar per fer gestions , trucades, parlar amb els consellers, etc, sobre els temes del territori.
Amb tot, si es volen portar els temes mínimament bé, vol dir treballar. I puc assegurar que en el meu cas per atrapar-ho tot no es pot baixar de les seixanta hores setmanals. Però també és cert que la feina és variada, constant, propera i majoritàriament satisfactòria si surt raonablement bé. Per tant, com tot en la vida si agrada no pica. Ha estat divertit mentre ha durat, i podem passar a d’ altres reptes igualment interessants.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.