Thursday, March 16, 2006
Terrible responsabilitat
Article de Joan Roma, publicat al diari regió 7 el 16/3/2006.
De tant en tant passen fets terribles que fan reviure els sentiments més arrelats i provoquen explosions de repulsa i indignació. Aquest és el cas de la petita Alba que just amb 5 anys ha viscut un autèntic infern. A la vista d´un cas tant bestial hem de pensar com evitar la repetició de casos similars. No solament en nens o nenes, sinó també amb persones grans, o amb disminucions diverses. Els col•lectius més desvalguts.Si reflexionem sobre aquest mateix cas veiem com la mobilitat de la mare, per una banda i la composició familiar per l´altra, compliquen enormement el treball i coordinació de tots els agents implicats en prevenir, detectar i actuar en el moment oportú.Tots els alcaldes estem sotmesos a unes realitats canviants i complexes com mai havíem vist. Quan passa un cas com aquest tothom mirar primer a l´ajuntament i després a les altres administracions. I, què pot fer un alcalde, i quan dic un alcalde vull dir els serveis municipals davant de casos realment difícils de detectar i encara més complicats d´actuar?Com alcalde d´un petit poble de cinc-cents habitants tinc un coneixement força exhaustiu de tots els seus habitants, grans i petits i resulta relativament fàcil comprovar que no s´hi produeixen fets reprovables. Però, pels alcaldes i serveis socials de pobles de mil, dos mil, deu o quinze mil és fàcil saber què passa en tots i cadascun dels habitatges del municipi? Persones i famílies que vénen i marxen en pocs mesos permeten saber què fan i com viuen? Surten tant fàcilment els problemes a l´exterior? Quines eines d´actuació tenim des dels ajuntaments? Poques, complexes i sotmeses a possibles denúncies i querelles per ficar-nos allà on no ens demanen. Tots plegats estem ficats en un enorme problema que comporta terribles responsabilitats. I la gent hauria de ser conscient que és fàcil criticar i dir quan i com s´hauria d´haver actuar davant bestialitats aparegudes, però que sovint s´han detectat quan ja no hi havia remei. I els qui tenim càrrecs públics estem enfrontats a unes terribles responsabilitats que no son fàcils de suportar i per les quals no tenim ni mitjans tècnics, humans i econòmics. Cal que la societat en el seu conjunt que es comporti com a vigilant dels actes de tots plegats i s´actuï amb valentia i promptitud davant casos evidents, perquè pensar que les administracions ho resoldran tot no és realista ni factible. Es evident que s´han de destinar molts més recursos en camps, fins ara no tant necessitats ni de tant de risc. Però mai es podrà saber tot i arribar a tot arreu sinó hi ha l´ajut de tots plegats.D'aquí a pocs mesos tindrem tres noves lleis que han de donar suport a polítiques socials d´una manera àmplia i generosa: la de dependència, la de serveis socials i la de prestacions econòmiques. Han de ser les bases sobre les quals les administracions tinguin molts més recursos de tot ordre per actuar. Mentrestant cal estar atent a tot el que passa al nostre voltant perquè casos com el de la petita Alba no es puguin reproduir mai més.
Article de Joan Roma, publicat al diari regió 7 el 16/3/2006.
De tant en tant passen fets terribles que fan reviure els sentiments més arrelats i provoquen explosions de repulsa i indignació. Aquest és el cas de la petita Alba que just amb 5 anys ha viscut un autèntic infern. A la vista d´un cas tant bestial hem de pensar com evitar la repetició de casos similars. No solament en nens o nenes, sinó també amb persones grans, o amb disminucions diverses. Els col•lectius més desvalguts.Si reflexionem sobre aquest mateix cas veiem com la mobilitat de la mare, per una banda i la composició familiar per l´altra, compliquen enormement el treball i coordinació de tots els agents implicats en prevenir, detectar i actuar en el moment oportú.Tots els alcaldes estem sotmesos a unes realitats canviants i complexes com mai havíem vist. Quan passa un cas com aquest tothom mirar primer a l´ajuntament i després a les altres administracions. I, què pot fer un alcalde, i quan dic un alcalde vull dir els serveis municipals davant de casos realment difícils de detectar i encara més complicats d´actuar?Com alcalde d´un petit poble de cinc-cents habitants tinc un coneixement força exhaustiu de tots els seus habitants, grans i petits i resulta relativament fàcil comprovar que no s´hi produeixen fets reprovables. Però, pels alcaldes i serveis socials de pobles de mil, dos mil, deu o quinze mil és fàcil saber què passa en tots i cadascun dels habitatges del municipi? Persones i famílies que vénen i marxen en pocs mesos permeten saber què fan i com viuen? Surten tant fàcilment els problemes a l´exterior? Quines eines d´actuació tenim des dels ajuntaments? Poques, complexes i sotmeses a possibles denúncies i querelles per ficar-nos allà on no ens demanen. Tots plegats estem ficats en un enorme problema que comporta terribles responsabilitats. I la gent hauria de ser conscient que és fàcil criticar i dir quan i com s´hauria d´haver actuar davant bestialitats aparegudes, però que sovint s´han detectat quan ja no hi havia remei. I els qui tenim càrrecs públics estem enfrontats a unes terribles responsabilitats que no son fàcils de suportar i per les quals no tenim ni mitjans tècnics, humans i econòmics. Cal que la societat en el seu conjunt que es comporti com a vigilant dels actes de tots plegats i s´actuï amb valentia i promptitud davant casos evidents, perquè pensar que les administracions ho resoldran tot no és realista ni factible. Es evident que s´han de destinar molts més recursos en camps, fins ara no tant necessitats ni de tant de risc. Però mai es podrà saber tot i arribar a tot arreu sinó hi ha l´ajut de tots plegats.D'aquí a pocs mesos tindrem tres noves lleis que han de donar suport a polítiques socials d´una manera àmplia i generosa: la de dependència, la de serveis socials i la de prestacions econòmiques. Han de ser les bases sobre les quals les administracions tinguin molts més recursos de tot ordre per actuar. Mentrestant cal estar atent a tot el que passa al nostre voltant perquè casos com el de la petita Alba no es puguin reproduir mai més.
# posted by joanroma @ 2:03 AM 
