Joan Roma

GÒSOL, EL PASSAT QUE TORNA. Fa una trentena d’anys, l’empresa catalana Cobega S.A, va dur a terme prospeccions, per a comprovar si el brollador, resultat d’una perforació, a prop de Torrencenta, tenia prou qualitat i quantitat com per a ser explotat a nivell industrial / comercial. Aquell brollador estava situat en terrenys municipals, per la qual cosa la intervenció de l’Ajuntament, era indispensable. Anys després de la primera prospecció, es van iniciar gestions per a avançar en un projecte de construcció d’una planta embotelladora d’aigua de manantial. En aquell moment, el Consistori estava presidit per l’alcalde, Josep Tomás i Mirambell (e.p.d), amb un regidor i una regidora, independents, recolzats pel PSC, i amb dos regidors de CiU, a l’oposició. L’equip de govern era totalment partidari de la planta. Fou així com s’iniciaren els contactes i negociacions, en les quals vaig participar en tant que diputat al Parlament. L’empresa Cobega, va crear una societat per tirar endavant el projecte ( Roalba S.A), i va donar d’alta una patent per a la futura comercialització de l’aigua, sota el nom “Aigua del Cadí”. La inversió inicialment prevista era de 100 M, amb la construcció d’una planta de prop de 5.000 m2, que s’integraria en el paisatge, en el lloc més indicat, amb una coberta vegetal. La planta, donaria 35 llocs de treball directes, i 15 indirectes ( bàsicament transportistes). Es varen fer proves de transport amb camions, sense especials problemes. Es varen estudiar possibles emplaçaments per a la planta, i al final es varen reduir a 3. Es va negociar amb Urbanisme de la Generalitat, la requalificació de terrenys, i amb Carreteres, la construcció d’una variant directe, des de la carretera fins a peu de planta, per evitar entrar o molestar el nucli urbà. Al final es va optar per una única ubicació, darrera un turó, la qual cosa minimitzava l’impacta. Es va construir una maqueta, perquè tothom podés veure la proposta. Les negociacions estaven molt avançades, quan l’alcalde va incloure una nova condició: una quota d’uns cèntims per m3 envasat. La proposta es debatia entre els 5 i 8 cèntims, quan una colla de beneits del poble es va proposar i va aconseguir tirar per terra l’acord. Hi hagueren amenaces, anònims, denúncies, recursos, fins i tot actuacions destinades a arruïnar el negoci de l’alcalde ( forner- pastisser- cafeter): Cal Moixó. Alguns contraris anaven a comprar pa a fora i el repartien a diverses famílies, per evitar anessin a comprar allà. El conflicte va anar pujant de to, fins el punt que l’empresa va decidir, suspendre el projecte i marxar a posar una planta, a les Illes Canàries i una altra, a Andalusia. Si la planta fos una realitat, calculo uns ingressos municipals, de prop d’un milió/any. Reto homenatge a l’alcalde, ja difunt i al regidor i regidora per la valentia mostrada.