Joan Roma

EXCESIVA DURESSA PER UNS MALS RESULTATS. Es evident que el PSOE ha tingut uns mals resultats. Si 30 diputats, eren pocs, perdre’n 2 i quedar-se en 28, empitjora la situació. Queda clar. Ara bé, hem assistit a uns preludis de campanya molt negatius, en contra de Ma Jesús Montero, i amb ella contra tot el PSOE andalús i de rebot, contra el nacional. Molta gent volia passar comptes i tenia pressa perquè els pronòstics es complissin. Qualsevol que fes zàping podia veure tertulians desfermats exposant mentides, repetides com si fossin veritats revelades. Explicar i insistir en que la candidata havia estat imposada per Pedro Sánchez, oblidant el Congrés del PSOE –A, és una d’elles, però en sortien moltes més, fins aconseguir que els resultats negatius esperats, es confirmessin. Bé, el poble ha parlat i ha resolt les disputes, amb uns resultats inesperats com que Moreno Bonilla, a qui tothom donava una majoria absoluta claríssima, ha quedat amb 5 diputats menys, i necessitarà de VOX per a revalidar càrrec i sobretot Govern. Sorpresa majúscula, perquè de forma similar a com la majoria de mitjans s’acarnissaven contra Montero i el PSOE, elogiaven fins extrems vergonyosos. el PP de Moreno Bonilla. El resultat els ha deixat glaçats. Havien elogiat tant la moderació, la bona campanya, la pulcritud del comportament del candidat, el passeig triomfal que havia programat per arribar a uns resultats “històrics” i heus aquí que perd la majoria absoluta i cau en mans d’un VOX amb ganes de fer mal. Planyo els negociadors dels pactes, en tots els seus àmbits, perquè suaran la camisa i quedaran en mans d’un partit sense escrúpols, a l’hora de dir una cosa i si cal canviar-la l’endemà. Dit això, és evident que toca reflexionar sobre els resultats del PSOE. No és tant problema de candidata com de polítiques poc engrescadores i clares. No és fàcil tenir i presentar una alternativa de govern, però és el que toca fer, i per això cal temps i picar pedra durant anys. Hi ha qui creu que amb tres o quatre mesos es pot donar la volta a les enquestes i al pensament de la gent. Això no és així. Cert que la política i amb ella la vida, va massa accelerada, però la pluja fina és la que aconsegueix millor collita. Disposar de 28 diputats i diputades és suficient com per estar present en totes les batalles i formular controls, seguiments i alternatives a tot allò que no funciona. I toca començar d’aquí pocs dies, una vegada descansats i fetes les reflexions pertinents. Em dona la sensació que ha faltat treball de camp, presència territorial i acció parlamentària rigorosa i constant. Aquests son elements essencials per a recuperar iniciativa i recuperar vot. I ara, hi ha una magnífica ocasió de compartir feina amb la de preparar candidatures municipals, i alhora plantar cara a un nou govern, més radicalitzat que mai. Bona ocasió perquè la gent tingui clares les opcions. Acabo, amb una curta reflexió, sobre qui mana en els mitjans de comunicació. El que he vist i escoltat en bona part d’ells, suposa decantaments clars en contra del PSOE i a favor del PP. Res de nou a l’horitzó, però s’ha de tenir molt en compte.