Joan Roma

TRUMP, EL DESTRUCTOR. Si algú tenia dubtes sobre la importància d’elegir bé, en qualsevol elecció, molt especialment en les generals, ha pogut comprovar com de cert, era / és aquesta afirmació. La suposada exemplaritat democràtica dels EUA, ha passat a millor vida, i comprovem dia sí, dia també com de febles son els contrapoders, al poder presidencial, quan algú com Donald Trump, es comporta com si presidís un Estat autoritari. Avui, no vull parlar de l’atac simultani dels EUA i Israel a Iran, la gravetat del qual constatarem en els propers dies i setmanes, sinó d’un altre conflicte greu, molt greu, que ens cau lluny i no ha tingut la repercussió que mereix. Parlo del trencament, gairebé secular, de les relacions de tota mena entre els EUA i Canadà. Son dos països que es consideraven cosins – germans, amb multitud de tractats, convenis i acords mutus. Doncs bé, en un d’aquells rampells, típics i tòpics de Trump, molest per una gran inversió que en comptes d’anar als EUA, es decideix fer-se a Canadà ( fabricació de cotxes Honda, per uns 9.000 M), decreta la imposició d’aranzels, primer, i considerar el país veí com un de segona divisió, poc poderós, mal organitzat i pitjor governat. I no content amb un menyspreu d’aquest nivell, arriba a convidar a que si alguna província canadenca, vol agregar-se als EUA, ho facilitarà... Com tothom es pot imaginar, mai de la vida, el govern canadenc i amb ells tots els ciutadans, havien assistit a un atac semblant. Ja no pel que significa d’intrusió en la política d’un país veí, indispensable a nivell econòmic, però també de defensa, no en va estan integrats en el sistema NORAD, que permet detectar, avisar i actuar contra qualsevol amenaça que provingui de l’àrtic nord. El menyspreu, l’atac ha estat tant fort que no es podia deixar passar amb una simple resposta diplomàtica, mirant cap una altra banda i esperant que a l’eixelebrat de Trump, se li passés el mal dia. Un país, no pot permetre aquests atacs i encara menys, aquesta intromissió en la política interna, sense una resposta de semblant alçada. I és el que va passar la setmana passada, poca estona després de les declaracions i amenaces de Trump. El Primer Ministre, Mark Carney, després de reunir el seu Govern i de parlar amb alguns dels principals països amics: Gran Bretanya, França, Alemanya , Australia i Japó, va decidir preparar una resposta de només 4 minuts. En una compareixença inesperada, va deixar clara la posició de Canadà, i la decisió d’obrir nous mercats, noves relacions comercials i polítiques, considerant que les relacions històriques amb els EUA s’havien trencat. Estem davant d’una decisió molt, molt rellevant, perquè la dependència dels EUA respecte Canadà, és gran en molts àmbits i sectors. El dany que pot produir a l’economia americana serà immens i també la pèrdua d’efectivitat de la interdependència a nivell de seguretat i defensa. El poder destructor de Trump, és evident però els rebots que va tenint, ben aviat li mostraran els costos que tindran. Les eleccions de meitat de mandat, esdevenen més que rellevants.