Joan Roma

MANIFESTACIONS , PER QUÈ INCÍVIQUES? No puc entendre i encara menys acceptar que el dret de manifestació hagi de comportar actuacions incíviques, o directament vandàliques. En els meus anys d’activisme i protesta, sempre procurava conscienciar al col·lectiu, en afectar el mínim, a les persones alienes al problema. I és que tant important és fer pedagogia del conflicte com trobar empatia i proximitat en el conjunt de la ciutadania. Només així s’aconsegueix trobar comprensió i ànims de resolució. Del contrari les diferències s’enquisten i es poden allargar i complicar de manera indefinida. Es per aquest motiu que considero molt poc pedagògic el moviment de “revolta pagesa” quan decideix tallar carreteres o encerclar pobles i ciutats, fent ús de tota mena d’estratègies i actes, alguns dels quals plenament vandàlics. Cremar neumàtics sobre l’asfalt, trencar barreres, tallar arbres per fer-los servir d’obstacles, ets, son pèssims exemples de mobilització ciutadana, perquè fan ús de l’incivisme més radical. Similars accions i actuacions hem vist en les mobilitzacions de sectors de metges i mestres, per protestar contra acords entre Govern i Sindicats. Sectors que no hi estan d’acord, han decidit mantenir i fins i tot incrementar les mobilitzacions com a via per intentar posar de genolls el Govern. Sigui el central, sigui el de la Generalitat. No ho aconseguiran. Però, creuen tenir el dret a fer el que creguin oportú per a protestar, encara que sigui amb accions i actuacions, clarament incíviques o directament coercitives. Mal exemple, per a tota la ciutadania, i pèssim negoci per a ells, puix que les destrosses fetes, els allunyen de la gent i de possibles acords amb el Govern. Poc a poc, es donaran compte que amb actuacions com les vistes i patides les darreres setmanes, no aconseguiran cap avenç. Al contrari, es trobaran amb la negativa del Govern a modificar posicions i donar per bons els acords signats amb els sindicats. Un Govern no pot anar allargant les negociacions i encara menys, anar incrementant les peticions, en una roda de mai acabar. En el cas de metges i mestres, els acords signats amb els sindicats son clarament positius i pel que fa “revolta pagesa”, si realment volen representar la pagesia, podien haver-se presentat a les eleccions agràries, del passat 27 de febrer. No ho van fer. Tampoc van aconseguir prou seguiment com per aconseguir una significativa xifra de vots nuls. Així, doncs, no estan legitimats per parlar en nom de la pagesia. En absolut. En els propers dies i setmanes, comprovarem la inutilitat d’aquestes mobilitzacions. Un govern seriós es el que respecta els acords. I els acords han estat negociats i signats amb els sindicats.. Lògic es mantinguin, per molt soroll i incivisme que facin servir els opositors.