Joan Roma

REPROVAR LA BONA GESTIÓ ? La composició, fruit de la fragmentació, del Parlament de Catalunya, dona peu a una constant i dura pugna pel “relat” de cadascun dels Grups Parlamentaris, fins el punt d’arribar a situacions que clarament son model de cinisme, hipocresia i vergonya, pura i dura. En el moment de convertir-me en pensionista, que no jubilat, puix treballo tant o més que abans de ser-ne, m’havia proposat anar un o dos dies al mes, a alguna de les sessions del Parlament. En tant que ex diputat, tinc accés lliure i àmplies facilitats per ocupar un espai a la tribuna de convidats. Em feia gràcia seguir les sessions des d’un altre espai de l’hemicicle, confiant en assistir a grans presentacions, debats i votacions. Doncs, no. Fet un primer experiment, vaig decidir no tornar-hi, vist i comprovat el baix nivell de les intervencions, el desgavell organitzatiu de la majoria de grups parlamentaris, i canvis sobtats en el respecte i tractament, entre diputats. Res a veure amb el que havia estat norma, durant molts i molts anys. Em va donar la clara sensació d’un Parlament que havia passat de primera a segona divisió. Després, he seguit alguns debats, via Canal del Parlament, que m’han confirmat aquest descens de categoria. També m’ha quedat clar, el baix rendiment de la majoria de diputats, traduït en poques iniciatives parlamentàries, i encara menys propostes alternatives d’autèntic interès. La majoria de grups, han optat pel soroll, la crítica generalitzada, els gestos de cara a la galeria dels mitjans de comunicació, i poca cosa més. No estranyi, doncs, a ningú que en poc més d’un any, alguns s’hagin agrupat, per aconseguir suficients vots per a “reprovar” la gestió de la Consellera Silvia Paneque, responsable d’un dels grans àmbits del Consell Executiu, el de Territori i Habitatge. I no una vegada, sinó dues. La darrere amb la suma de Junts, ERC, PP i CUP. La raó: la crisis de Rodalies. I dos dels signants, amb l’amnèsia de no voler aparèixer com responsables durant 11 anys, d’aquest àmbit. Vull recordar que Junts va tenir a càrrec la Conselleria, entre els anys 2011 i 2022. I va ser rellevat per ERC, fins l’arribada del Govern Illa. Què vull dir amb això ? Que s’ha de tenir un immens cinisme i alguna cosa més que sonaria malament, per imputar a la Consellera Paneque, per tot el desgavell de Rodalies. La situació viscuda, i que encara es viu, és fruit de decennis de poca inversió, mala planificació i deficient manteniment. Tot això, en un país que ha passat de sis a vuit milions, en una quinzena d’anys. Algú no s’imaginava una crisis com la que tenim? I, una vegada arribada, no s’ha entomat amb decisió, idees clares i actuacions contundents? Doncs, per aquests antics responsables, no. Han volgut carregar-li tot allò que ells no van fer. Aquestes reprovacions no deixen de ser una mostra d’impotència i males arts, en comptes de sumar esforços per posar al dia, un servei que hauria d’haver tingut l’atenció i inversions en consonància a la seva utilitat. Es el que ara està coordinant la consellera. Les reprovacions, lluny d’afectar-la , la reforcen. Temps al temps.