Joan Roma

QUÈ SABEM D’ALLÀ ON VENEN? Sorprèn sentir pontificar sobre la immigració a persones que no tenen ni la més mínima idea de la realitat dels països d’on provenen. No hi ha millor condició per parlar d’un tema que haver-lo estudiat, i sobretot haver-lo viscut. Parlar d’oïda o per terceres persones que han modificat o inventat bona part del relat, comporta distorsions patètiques, en la majoria de casos. Personalment, tenia una idea d’Àfrica, molt genèrica. El mateix em passava respecte d’altres zones del món, estudiades de jove, vistes com llocs exòtics, endarrerits i distants, com per no tenir especial interès en conèixer-los. Massa llunyans, massa diferents. Vaig aprofitar els meus set anys a Suïssa per voltar una mica, i començar a canviar la idea del món. No hi ha res més pràctic i pedagògic que passar un temps, amb gent del país, com per conèixer i descobrir coses i aspectes que no s’estudien ni arriben pels canals d’informació habituals. Molts anys més tard, ara mateix, des de fa un quart de segle, estic immers en el voluntariat de Creu Roja, com professor de català, primer, i darrerament de castellà. Uns dies per setmana tinc contacte amb alumnes d’arreu del món, de manera que vaig aprenent realitats que s’escapen a la majoria de la gent. Descobrir Geòrgia, Azerbayan, Afganistan, Argèlia, o la Rússia actual i Ucraïna, suposa canviar bona part dels coneixements que en tenia. Però, molt més impactant, és el canvi respecte dels països africans. Tenir més clara la situació i condicions d’immensos països com Mali, RD del Congo, Nigèria, Somàlia, o altres de més petits, però no per això menys interessants, com Burkina Faso, Costa de Marfil, Senegal, ets, suposa comprendre exactament les raons per les quals centenars de milers de persones han de marxar del seu país, si volen preservar la pròpia vida, i alhora buscar un país acollidor, on poder treballar, per enviar diners a la part de la família que ha quedat allà. En tots els casos, l’interès, la urgència de venir a treballar, ve donada per unes circumstàncies brutals que no permeten construir projectes, mínimament segurs i permanents, per culpa de grans riqueses naturals que son sacsejades per unes elits venudes o segrestades per les grans potències mundials: públiques o privades, pel cas, el resultat és el mateix. Farien bé els grans opositors a facilitar l’arrelament d’aquestes persones, en informar-se de les procedències i les vides viscudes, com per entendre que no volen res més que complir amb els deures legals, i dedicar-se, en cos i ànima, a viure i treballar en pau i tranquil•litat. Que uns pocs hagin caigut en males arts, no ha d’embrutar la trajectòria de tots. I deixem prepotències colonialistes, al calaix, perquè hi ha un munt d’història i cultures, en tots els que aquí venen. I venen perquè tenen clar que els necessitem. O no ? Mireu al vostre entorn, i comprovareu si el país podria viure sense ells.