Joan Roma

COM VOLTORS A L’AGUAIT. Els temps han canviat enormement, en situacions i aspectes molt delicats. La dinàmica govern – oposició sempre havia estat presidida per tensions, pressions i contradiccions, d’uns i altres, però hi havia unes línies vermelles que eren respectades. Ara, no. Ni pau ni treva, ni comprensió ni respecte. Destrucció a l’adversari, vist com un enemic, oimés si ostenta el govern. Dic això, després d’assistir ,amb el cor encongit, al greu accident ferroviari d’Adamuz ( Còrdova) i al de Rodalies, a Gelida. Veure les imatges i escoltar les conseqüències, no pot deixar indiferent a ningú. I, és lògic demanar explicacions i exigir mesures adients per a evitar la seva repetició. Ara bé, és ben poc humà, ja no dic polític, llençar-se contra el govern de torn, abans de tenir explicacions i detalls concrets i confirmats, de les causes. No es volen explicacions sinó renúncies, amb l’ànim de poder aconseguir arribar al poder, com sigui. Tampoc es vol fer cap reflexió ni debat sobre responsabilitats passades. Durant anys, molts anys, les infraestructures a nivell d’Espanya i de Catalunya, van estar sotmeses a retallades immenses com per haver de compensar-les a marxes forçades, en l’actualitat. Una actualitat que ha suposat un increment enorme d’usuaris, degut al creixement de la població i a temes lligats a l’habitatge i al treball. Tot plegat, ha motivat haver d’encaixar obres, sense poder interrompre el funcionament del servei, amb el que significa de complexitat i allargament de terminis. Es d’una enorme insensatesa i maldat veure com el PP, i ja no diguem Vox, es llencen contra el govern central, acusant-lo a tort i a dret, sense ni tant sols conèixer les causes, ni reconèixer les responsabilitats que van tenir, a l’hora de reduir inversions en un element tant essencial com és l’aposta pel transport públic. I si a nivell general, hem vist i escoltat expressions i retrets inacceptables, aquí a Catalunya, els principals partits de l’arc parlamentari semblen haver oblidat el seu pas pel Govern. Que ara Junts, cridi a sometent i reclami tota mena de responsabilitats, és paradoxal quan el seu pas pel Govern va estar ple d’ineptituds i desgavell. Tampoc ERC pot presentar-se com model d’eficàcia i diligència perquè ha estat en diversos governs, des del Tripartit, fins els darrers temps, amb Junts o tot sols. Sortir a criticar i enumerar deficiències, quan és el moment de màxima inversió, en decennis, és molt poc seriós. Dona la sensació que tots aquests partits es comporten com “voltors a l’aguait” per veure si així, sense no fer res més que criticar, els facilita el retorn al Govern. No és el que espera la ciutadania. En moments de crisis, de tensió i pressió, el que es demana és coordinació i treball conjunt. Primer investigar, després saber, i finalment, actuar. Es el que estan fent els governs central i el de la Generalitat.