Thursday, January 30, 2020
FER FRONT ALS DANYS - art. Endavant Digital
FER FRONT ALS
DANYS.
Se suposa que la principal prioritat d’un govern , ha de ser donar
cobertura a tots els serveis bàsics, i a programar i planificar el futur del
país, de cara els propers reptes i necessitats que vinguin.
Aquest principi, tant val per un ajuntament, com per un govern autonòmic o
pel govern central. I si apareixen novetats, imprevistos o catàstrofes, ha de
ser prou àgil i eficient, com per a resoldre-les adequadament.
En els darrers dies, i setmanes, hem tingut a Catalunya, algunes mostres
clares d’ineficàcia del Govern, afegides a moltes d’altres, en els darrers
anys. Tant és així, que ja no es pot amagar, per més temps, la transmissió d’
ineficàcia i mala gestió, com mostra la darrera enquesta del CEO ( centre
d’estudis d’opinió ), en la qual el Govern obté una nota del 4,65 sobre 10, i
un 61,6% dels catalans i catalanes, consideren que no sap gestionar el país.
Casos com l’accident de la química de Tarragona, o els danys de la borrasca
Glòria, suposen una demostració de mal funcionament, i manca de recursos. En el
primer cas, perquè segons informacions d’alguns alcaldes de la zona, no es va
aplicar degudament el Pla corresponent, i en el segon cas, ens trobem amb la
paradoxa d’haver de confiar, de manera total i absoluta, en els recursos
estatals, perquè la
Generalitat no té cap marge de maniobra, per implementar-ne
de propis.
La situació organitzativa i financera de la Generalitat , no
disposa de partida ni possibilitats de posar en marxa, un pla propi, per manca
de pressupost i per un deute astronòmic de vuitanta mil milions d’euros, que no
li permet contractar ni un sol crèdit, amb cap entitat financera. Depèn de tot
i per a tot, de les finances estatals.
Curiosa paradoxa, la de no haver aprovat els pressupostos generals de
l’Estat, l’any passat, i tenir els propis, prorrogats del 2017. Així, doncs,
els greus danys de la borrasca “Glòria” inicialment avaluats en cinquanta
milions, hauran de ser reparats amb les ajudes que acordi el govern central.
I aquí, és on rau, el prestigi i imatge d’un govern. Si en els moments de
crisis, un govern no és capaç de resoldre’ls de manera ràpida i eficient, la
seva utilitat, és posada en qüestió i no passa l’examen d’eficiència que ha de
tenir.
Tenim un govern, enfrontat a nivell intern, i confrontat a nivell extern,
sense temps per dedicar els esforços a les necessitats quotidianes, a l’espera
de si es convoquen eleccions o no, i com evolucionen temes judicials que van
interferint en la vida quotidiana.
Massa soroll, massa inestabilitat, massa confrontació, a tots els nivells,
com per a poder estar atents a la governació del país. Les distraccions son
tant grans i variades, que no permeten posar ordre ni resoldre els conflictes
més immediats. I els danys, produïts, son quantiosos i territorialment
dispersos, de manera que hi hauria d’haver una dedicació absoluta a
resoldre’ls.
I alguns no tenen espera perquè de la seva reparació en depenen activitats
molt diverses que no poden quedar per a més endavant. I no penso solament en
totes les infraestructures, equipaments i serveis lligats al turisme, sinó a
sistemes de mobilitat o a prevenció de noves avingudes, en zones en perill
permanent.
I el que s’ha vist, obliga a emprendre canvis urbanístics, en diferents
punts del país, com per evitar la repetició de danys tant importants, com els
que s’han produït. En definitiva, un govern, ha de servir precisament per donar
seguretat, abans, i resolució de danys, després.
Aquesta no és la situació del govern , a dia d’avui, i allargar l’agonia
només serveix per a empitjorar les expectatives de futur. Es hora, de canvis
profunds, començant per un canvi de majories en el Parlament de Catalunya, i la
constitució d’un nou govern, al servei de tot el país, i no només d’una part.