Thursday, November 03, 2016
TRETZE`CONGRÉS DEL PSC- EN UNA CRUILLA - art. Blogesfera socialista
El 13è CONGRÈS DEL PSC- EL DE LA CRUÏLLA.
He estat en tots els congressos del PSC, des
de la seva fundació i no m’he volgut perdre aquest, d’una manera molt especial.
Perquè ? Doncs, per considerar que estem en una cruïlla de camins, i en funció
del que triem, tindrem un futur més o menys prometedor. No sóc dels que compten
l’èxit o el fracàs d’un partit, pel nombre de càrrecs institucionals que tingui
o pugui aconseguir. No. L’èxit s’aconsegueix si el paper del partit resultat
fonamental per fer variar les polítiques dels governs de torn, a nivell
municipal, autonòmic, central i perquè no, a nivell internacional. I no sempre
la capacitat de moure les polítiques és directament proporcional al nombre de
càrrecs que es tenen. En tenim múltiples exemples al llarg de la història.
Doncs, bé, ara i aquí, el paper del PSC pot
semblar irrellevant, pels pocs diputats en el Parlament , en el Congrés i en el
Senat, però la història que arrossega i els plantejaments que fa respecte les
relacions Espanya – Catalunya, ben aviat li tornaran la rellevància que sempre
ha tingut. Perquè ho dic ? Doncs per una raó tant elemental com la que el guió
independentista té els mesos comptats. Ja no dic anys, sinó mesos. No té
recorregut perquè toparà amb la dura realitat, interna ( catalana), externa(
espanyola), i internacional ( UE, i el món , en general).
A nivell intern no hi ha una majoria
independentista. Sí hi ha una gran quantitat d’indignats amb el Madrid –
polític, sí, però no per agafar la maleta, i voler marxar. Simplement perquè no
és viable ni possible. En menys d’un any, tothom ho tindrà clar. A nivell
extern( espanyol), no permetran mai ni referèndums, ni consultes , ni decisions
unilaterals, després del 9 N, però sí han arribat a la conclusió que alguna
cosa “important” han de fer. Aquest serà el mèrit de totes les mobilitzacions
realitzades i els moviments de tots els partits. Repeteixo, de tots. En quan a
la realitat internacional, no interessa a cap dels països europeus obrir la
porta a independentismes regionals que podrien ser imitats per regions seves.
Impensable.
Així, doncs, en aquest marc que quedarà clar
dintre de pocs mesos, el paper del PSC serà crucial. Pot esdevenir el pont
entre uns i altres, per buscar relligar el futur amb un pacte de gran volada.
Ara tots els partits estatals diuen que no, però , tots tenen clar que han de
moure posicions per no allargar el conflicte. I el PSC té en la persona de
Miquel Iceta un mestre del diàleg, i dels reflexes ràpids i encertats. Es el
que necessita el país per poder recuperar les relacions trencades.
Per tant, el Congrés que comencem demà, i
tancarem el diumenge, té el paper de ser el de la cruïlla de camins. Aquests
dies hem de decidir no solament quins son els nostres ideals, més ben dit, com
refermem els nostres ideals en aquesta nova societat en transformació, quines
propostes fem a la societat, i com volem resoldre l’enfrontament territorial
actual. Hi ha ganes de fer un bon Congrés, i sortir amb els deures fets. I no
tinc cap dubte que ho aconseguirem. Després necessitarem uns mesos per
poder-los començar a aplicar, però serà en un clima molt dur, molt crispat,
molt enverinat que només podrem sortir-nos-en mitjançant grans dosis de
paciència, diàleg i coherència. Aguantar fins que la realitat s’acabi imposant.
Una vegada arribats a la conclusió, el govern
català i l’espanyol, que la única sortida viable és un acord general i global,
el paper del PSC serà fonamental per curar ferides i emprendre una nova etapa. Aleshores
el partit recuperarà el protagonisme perdut. Toca, doncs, preparar-se per
aquest moment, i la millor manera és fer un bon Congrés.