Thursday, November 03, 2016
REFREDAR LA INDIGNACIÓ - art. Blogesfera socialista
REFREDAR LA INDIGNACIÓ.
Espantats pel què
han fet, i com han dut a terme unes maniobres mai vistes ni imaginades en tota
la història del socialisme espanyol, els actuals membres de la Gestora , i els seus
impulsors, pretenen una maniobra de distracció com és la de deixar refredar la
indignació de tots els militants, mitjançant la creació de comissions que
estudiïn el nostre futur col·lectiu. En diuen reformular el socialisme, buscar
les nostres arrels, i proposar alternatives de futur...
La conseqüència
directa d’unes actuacions tant inacceptables, ha estat la petició de baixa de
milers de militants ( uns parlen de 8 o 10.000, i altres arriben als 20.000).
En comptes de donar explicacions immediates, i convocar Congrés extraordinari i
urgent, decideixen una altra maniobra indignant, com és la de donar de baixa
aquests militants, pensant que així rebaixaran el nombre d’indignats, i podran
continuar el seu full de ruta, consistent en esperar a que tothom , o bona
part, se’n cansin i tirin la tovallola.
Després ells, ja
tornaran amb la pretensió de refundar el partit, amb nous documents i una
sensació d’haver girat pàgina a una de les etapes més tristes del socialisme.
S’equivoquen de ple, i res pitjor que amagar el cap sota l’ala, pensant que els
altres faran el mateix. Es massa gros, massa greu el que ha passat i com ha
passat com perquè els militants permetin girar pàgina ,sense exigir
responsabilitats, als responsables.
I en res ajuda a
que els principals inductors del cop d’estat intern, Susana Díaz ( Andalusia),
Fernández Vara ( Extramadura), Garcia Page ( Castella- La Mancha ), i altres,
s’entestin en no reconèixer errors ni donar les degudes explicacions. Però ,
tal com ja vaig aventurar en un anterior escrit, ara venen noves complicacions
i conflictes, als que ja hem viscut en les sessions d’investidura. Ara ve, una
immensa retallada, exigida per Brussel·les, i tot seguit els pressupostos per
2017...i tants i tants altres qüestions “d’Estat” que comportaran
contradiccions flagrants amb els principis elementals del socialisme.
També hem de ser
crítics amb actuacions dutes a terme per Pedro Sánchez, arran els resultats de
l’anterior legislatura fallida. No es va aclarir prou la responsabilitat de
POdemos en no formar govern, ni la dels partits catalans, ni la del PNB i
altres. Hauria d’haver estat molt més contundent a l’hora de posar contra la
paret totes aquestes forces parlamentàries que amb la seva fugida, han
facilitat la continuïtat del PP.
Però, ara, tot és
aigua passada i tots sabem quan fàcil és explicar a “toro pasado” el que
s’hauria hagut de fer. La realitat és que tenim un grup parlamentari sense
líder, supeditat a una Gestora “provisional”, amb un partit trinxat, i amb uns
dirigents territorials que l’han portat per un camí intransitable. Què fer ara
? Doncs, és que ni es varen plantejar un pla B, ni una alternativa, ni una
solució ràpida. Opten, per no fer res. Esperar, i confiar en que la militància
aguanti i no exigeixi responsabilitats, ni pretengui “passar comptes” a tanta
mediocritat i falta de coherència.
Mala cosa, quan es
volen amagar els problemes o deixar passar el temps. En aquest cas, el temps no
arregla res, al contrari, permet deteriorar encara més la situació i no ens
podem permetre nous espectacles a les Corts Generals, amb el PSOE com “ase de
tots els cops”, desviant l’atenció cap el que hauria de ser bàsic: resoldre els
problemes dels ciutadans.
Sincerament no veig
cap altra sortida ràpida i eficaç, que la de convocar Primàries i Congrés
Federal. Sense ànims de revenja, no, simplement per posar ordre i concert en el
socialisme espanyol, fer la travessia del desert que pertoca, però amb
coherència i orgull, preparant el partit de cara a les properes conteses
electorals.
# posted by joan roma cunill @ 3:42 AM 
