Sunday, November 06, 2016
POLÍTICA MAL ENTESA - art. Regió 7
POLÍTICA MAL ENTESA.
La bona política és
pedagogia. Es demostrar en públic i en privat que les coses es poden fer amb
respecte pels propis i pels adversaris i que es gestiona amb coherència,
honestedat, i sempre sota el principi, del bé públic que és el bé general. Per
això és tant important el comportament dels qui ostentem càrrecs públics, sigui
de partit o institucionals, o tots dos alhora. Impossible reclamar als altres
el que no fas tu mateix.
Doncs, bé, portem
uns anys en que l’exemplaritat ha quedat destrossada en molts dels àmbits de la
vida pública, i ara mateix en tenim diversos models, en els tribunals. Ens
estem assabentant de pràctiques mai imaginades , d’unes dimensions colossals
que no només han maltractat els diners públics sinó han fet un mal immens en el
conjunt de la societat. Tants casos i tant estesos han donat la sensació que no
hi ha res de net, en política, posant-nos a tots en el mateix sac.
Hi ha motius per
estar decebut i indignat, sense cap mena de dubte, sobretot perquè n’hi ha que
expliquen les malifetes com si fos un conte del més normal. Veien fer coses
semblants en el seu entorn, i què més normal que copiar el mateix sistema, i
enriquir-se a costa del bé comú. I la indignació esdevé crispació quan res
indica que es pugui recuperar el diner robat. Sembla com si s’hagués esfumat i
no hi hagués possibilitats de fer-lo tornar, amb els interessos corresponents,
a banda de pagar amb presó, els danys causats.
Es en aquest
ambient tant enrarit que hem estat prop d’un any amb un govern en funcions, i
hem assistit a sessions d’investidura amb imatges i paraules, encara menys
exemplars. La darrera, passarà a la història com el que mai s’ha de permetre a
polítics seriosos, i en el que mai s’hauria de convertir un Parlament. Insults,
gestos inadequats, intervencions fora de lloc, acusacions a tort i a dret,
sense cap base fonamentada, sortides de l’hemicicle, falta de respecte a la presidència
o a d’altres diputats o grups parlamentaris....és a dir, un recull de males
pràctiques, vistes i escoltades en un sol lloc, i en ben poques hores.
Entrem en una nova
legislatura molt complicada per gairebé tots els partits i pel propi govern
central i el govern de la Generalitat. Si algú pretén continuar amb aquest
tipus de política, la cosa anirà molt, molt malament per a tots. I en res ajuda
que el principal partit de l’oposició hagi donat un altre pèssim exemple de com
no s’han de fer les coses. Sóc dels partidaris de resoldre, el més aviat
possible, el conflicte del socialisme espanyol, per poder actuar amb una
coherència que ara falta. Però bé d’això, ja en parlarem en un proper escrit.
El que convindria acceptar son unes regles mínimes de convivència entre les
dues realitats, l’espanyola i la catalana, per evitar el xoc de trens i
aconseguir sortir de l’atzucac en el que estem ficats.
Costa de creure que
ara comprendran millor la realitat catalana i donaran passos per intentar
pactar els grans desacords. Una part considera impossible el diàleg, però una
altra part encara creiem ser-hi a temps, entre aquestes dues realitats, pertoca
al govern central mostrar al voluntat de canvis substancials, i des d’aquí,
entomar-los com positius si hi ha prou elements com per garantir-los de cara el
futur. Complicat, però no impossible perquè el desgast és immens per les dues
parts.
I de totes maneres,
pertoca retornar a la dinàmica parlamentària, seria, rigorosa, i sobretot
respectuosa amb totes les idees i propostes. Es pot ser dur en la defensa de
les iniciatives parlamentàries, però sense trencar el respecte ni els ponts que
sempre han d’existir entre govern i oposició. En el darrer debat, alguns varen
trencar ponts que ara toca refer de forma urgent, i mostrar l’autèntica imatge
que ha de tenir la política, entesa com resolució dels problemes dels
ciutadans.
# posted by joan roma cunill @ 11:07 PM 
