Monday, November 07, 2016

 

L'ENDEMÀ DEL CONGRÉS - art. Blogesfera socialista

L’ENDEMÀ DEL CONGRÉS.
Com tot el que es fa esperar, arriba el moment de fer balanç d’un Congrés, celebrat en mig de la tempesta amb el PSOE i en el marc d’una situació catalana, tant enrevessada que ningú té clar cap on es decantarà.
Com delegat al Congrés, he tornat satisfet de la feina feta, i de l’impuls agafat per tirar endavant, una de les etapes més difícils del partit, i del país. En primer lloc, remarco l’enorme encert d’haver reelegit Miquel Iceta com Primer Secretari del PSC. Ningú és imprescindible, diem, però dels moments més complicats, només se’n surt amb èxit, si al capdavant hi ha un líder autèntic. I Miquel Iceta, ho és, com va quedar demostrat en els tres dies de treball intens i extens.
Avui toca emprendre un llarg camí ple d’incerteses, a nivell estatal i català. La nova executiva haurà d’improvisar, en funció dels reptes que vagin sortint, i en tindrem molts i de molta rellevància. La progressiva confrontació del govern català, envers el govern central, no es rebaixarà, fins que un dels dos arribi a la conclusió de que per aquesta via no s’arriba enlloc. L’ideal és que arribin a aquesta conclusió tots dos alhora, perquè malament si apareix la imatge de vencedor i vençut.
En aquesta nova executiva hi mantenim Mercè Cardona, en tant que federació XI. Una nova mostra de saviesa a l’hora de decidir qui ens podia representar, per quan hi varem anar amb dues opcions possibles: la del primer secretari Cristòfol Gimeno, o la de Mercè Cardona. La paritat en totes les llistes sempre fa aconsellable portar-hi una parella de candidats, i per a mi, tant bo és un, com l’altra. Continuarem, doncs, ben representats i informats.
I en altres òrgans que no mirem tant però son vitals per la transparència i funcionament del partit, hi tenim Joan Canongia, en tant que membre de la Comissió de Comptes. I com hem pogut escoltar en aquest congrés, els comptes sempre son vitals per un partit com ho son per una família o una institució. Un partit endeutat és un partit sotmès a pressions i a vinculacions que no sempre acaben bé. Hem hagut de vendre la seu central, per comprar-ne una altra de més modesta, a canvi de rebaixar el deute a la meitat. Ben fet. Solució prudent i valenta.
Però, en tot congrés també hi ha la cara amarga. Per a mi, la no reelecció d’Antoni Fogué com a responsable de política municipal, és l’aspecte negatiu del moment. Li acabo d’adreçar un correu per expressar-li els meus sentiments i felicitar-lo per la molt bona feina feta en la seva llarga trajectòria, confiant en que el partit sabrà donar-li altres responsabilitats en altres indrets, per aprofitar la preparació que té.
I és que la política municipal és clau de cara el present i futur del partit, i no tinc clar que Núria Parlón pugui tenir-hi la dedicació indispensable. No podem jutjar ara. Toca esperar el futur immediat per comprovar si aquesta peça fonamental de la nostra activitat, té la dedicació que mereix. I és que ja des d’ara mateix s’ha de posar en marxa la maquinària per les municipals de 2019. Sembla lluny, i les tenim a tocar.
Dit això, la resta de components i la distribució d’àmbits em semblen molt encertats com per poder treballar amb eficàcia. Fets els deures a nivell nacional, ara toca fer-los a nivell de federació i agrupacions. En pocs dies hem de començar la feina, amb ànims de tenir-la acabada el més aviat possible. Només aleshores tindrem tot l’engranatge a punt pels reptes que tenim al davant. En resum, un bon Congrés d’un PSC ben viu i actiu.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?