Monday, November 07, 2016
L'ENDEMÀ DEL CONGRÉS - art. Blogesfera socialista
L’ENDEMÀ DEL
CONGRÉS.
Com tot el que es fa esperar, arriba el moment de fer balanç d’un Congrés,
celebrat en mig de la tempesta amb el PSOE i en el marc d’una situació
catalana, tant enrevessada que ningú té clar cap on es decantarà.
Com delegat al Congrés, he tornat satisfet de la feina feta, i de l’impuls
agafat per tirar endavant, una de les etapes més difícils del partit, i del
país. En primer lloc, remarco l’enorme encert d’haver reelegit Miquel Iceta com
Primer Secretari del PSC. Ningú és imprescindible, diem, però dels moments més
complicats, només se’n surt amb èxit, si al capdavant hi ha un líder autèntic.
I Miquel Iceta, ho és, com va quedar demostrat en els tres dies de treball
intens i extens.
Avui toca emprendre un llarg camí ple d’incerteses, a nivell estatal i
català. La nova executiva haurà d’improvisar, en funció dels reptes que vagin
sortint, i en tindrem molts i de molta rellevància. La progressiva confrontació
del govern català, envers el govern central, no es rebaixarà, fins que un dels dos
arribi a la conclusió de que per aquesta via no s’arriba enlloc. L’ideal és que
arribin a aquesta conclusió tots dos alhora, perquè malament si apareix la
imatge de vencedor i vençut.
En aquesta nova executiva hi mantenim Mercè Cardona, en tant que federació
XI. Una nova mostra de saviesa a l’hora de decidir qui ens podia representar,
per quan hi varem anar amb dues opcions possibles: la del primer secretari
Cristòfol Gimeno, o la de Mercè Cardona. La paritat en totes les llistes sempre
fa aconsellable portar-hi una parella de candidats, i per a mi, tant bo és un,
com l’altra. Continuarem, doncs, ben representats i informats.
I en altres òrgans que no mirem tant però son vitals per la transparència i
funcionament del partit, hi tenim Joan Canongia, en tant que membre de la Comissió de Comptes. I
com hem pogut escoltar en aquest congrés, els comptes sempre son vitals per un
partit com ho son per una família o una institució. Un partit endeutat és un
partit sotmès a pressions i a vinculacions que no sempre acaben bé. Hem hagut
de vendre la seu central, per comprar-ne una altra de més modesta, a canvi de
rebaixar el deute a la meitat. Ben fet. Solució prudent i valenta.
Però, en tot congrés també hi ha la cara amarga. Per a mi, la no reelecció
d’Antoni Fogué com a responsable de política municipal, és l’aspecte negatiu
del moment. Li acabo d’adreçar un correu per expressar-li els meus sentiments i
felicitar-lo per la molt bona feina feta en la seva llarga trajectòria,
confiant en que el partit sabrà donar-li altres responsabilitats en altres
indrets, per aprofitar la preparació que té.
I és que la política municipal és clau de cara el present i futur del
partit, i no tinc clar que Núria Parlón pugui tenir-hi la dedicació
indispensable. No podem jutjar ara. Toca esperar el futur immediat per
comprovar si aquesta peça fonamental de la nostra activitat, té la dedicació
que mereix. I és que ja des d’ara mateix s’ha de posar en marxa la maquinària
per les municipals de 2019. Sembla lluny, i les tenim a tocar.
Dit això, la resta de components i la distribució d’àmbits em semblen molt
encertats com per poder treballar amb eficàcia. Fets els deures a nivell
nacional, ara toca fer-los a nivell de federació i agrupacions. En pocs dies
hem de començar la feina, amb ànims de tenir-la acabada el més aviat possible.
Només aleshores tindrem tot l’engranatge a punt pels reptes que tenim al
davant. En resum, un bon Congrés d’un PSC ben viu i actiu.