Wednesday, November 09, 2016
ELS MALS AUGURIS S'HAN COMPLERT - art. Nació Digital Solsona
ELS MALS AUGURIS S’HAN COMPLERT.
Una vegada més, la
Llei de Murphy( tot el que és possible d’empitjorar, acabarà passant) ha fet el
seu joc, i ja tenim al capdavant de la primera potència mundial, a un autèntic
improvisador, populista i imprevisible dirigent. Déu ens ajudi i confiem en que
el seny li arribi ni que sigui en els seus setanta anys. Res més inquietant que
tenir al capdamunt de l’escalafó de la política mundial a una persona amb un
caràcter tant irascible i impertinent com hem pogut veure durant la campanya
electoral i al llarg de la seva vida .
El perquè d’aquest
triomf el deixo pels experts en demoscòpia i estudis electorals, però qui
conegui el poder dels Estats Units d’Amèrica (EUA), es pot fer càrrec de perquè
tots els europeus, hem d’estar inquiets i preocupats. Des de fa més de
cinquanta anys depenem de tot i per tot d’EUA, i qualsevol canvi significatiu
en aquesta aliança pot suposar repercussions de gran calat pel nostre nivell de
vida i seguretat.
Arran de les dues
guerres mundials, podem dir que qui ens protegeix realment dels perills
exteriors, és EUA, i amb ell, el seu braç armat la OTAN. Per alguns els hi
poden semblar llunyans els perills de noves conteses bèl.liques, però res més
incert, a la vista de la inestabilitat propera a les nostres fronteres. Per
això, l’elecció de Donald Trump pot suposar un terratrèmol a nivell dels
equilibris entre potències, i tots sabem que canvis sobtats, poden comportar
perills imminents.
Això no ens faria
patir si el canvi hagués estat amb una altra persona més previsible i prudent,
però no amb Trump. Per tant, hem de quedar a l’expectativa de veure quin equip
forma i quines son les prioritats que posa al seu mandat. I estarem sempre
supeditats als seus canvis d’humor, genialitats o improvisacions, segons li
vingui de gust. De ben segur, serà el president més curiós i extravegant de
quants hagin passat per la Casa Blanca.
De totes maneres, i
a l’espera de veure els seus primers passos, m’agradaria fer unes reflexions
sobre qui pot arribar a la més alta magistratura del país més poderós del món.
I queda clar que només poden competir els qui disposin de fortunes immenses.
Només en aportacions externes Hillary Clinton ha aconseguit 455 milions de
dòlars, i Donald Trump, 234 milions. Com podeu veure xifres immenses per una
campanya electoral llarga, repetitiva i grandiosa com grandiós és el país.
Si les aportacions
oficials declarades han estat aquestes, imaginem el cost final , amb les
aportacions personals dels propis candidats, i les ajudes individuals de milers
de col.laboradors i participants a títol voluntari. Tot en el país és immens, i
les campanyes també ho han de ser, de manera que cap pària de la terra, cap
persona del carrer, cap intel.lectual o independent té la més mínima
possibilitat d’arribar a la presidència. Més ben dit, cap persona “normal” ni
tant sols pot arribar a càrrecs menys sensibles, com son els Senadors.
El poder del diner,
és el que compta, i sense una fortuna personal, afegida a d’altres de l’entorn,
no és possible arribar a càrrecs de govern de rellevància. Es un dels grans
defectes de la política als EUA. Un gran país, amb grans personatges, i grans
virtuts però també amb grans defectes i imperfeccions. El diner crida diner, i
al final tot queda sota l’imperi del dòlar, de manera que grans principis
passen a llocs secundaris per facilitar el pas a les grans fortunes.
Ara, el gran canvi
és que una persona amb una immensa fortuna ha guanyat a una política de casta,
que no ha sabut parar els peus a un populista que ha trencat esquemes i ha
promès tirar per terra el poder dels de sempre, per posar-hi d’altres que no l’han
tingut mai. Lloable proposta sinó fos perquè també ell està en una casta
dominada pel diner. Dificilment podrà ser sensible a les classes populars,
perquè no hi té contacte, i el que hi té sempre ha estat conflictiu com hem
pogut veure en el tracte que ha tingut envers els seus empleats. En resum, avui
estem en un dia angoixat, per tota la imprevisibilitat del personatge elegit.
Tindrem un especulador, al capdamunt del poder, i pot ser imitat per altres
personatges similars en altres països del món. No podem celebrar-ho.
# posted by joan roma cunill @ 10:23 AM 
