Thursday, October 20, 2016
TORNEN LES CORRIDES A CATALUNYA ? - art. Nació Digital Solsona
TORNEN LES CORRIDES A CATALUNYA ?
No. Rotundament,
no. I vull manifestar el més contundent rebuig a la demagògia i al cinisme del
Conseller Josep Rull, quan avui ha declarat que en un país com el que s’està
construint, no hi té lloc un espectacle com aquest, en que els animals
pateixen.
Per si algú no sap
a què ve aquesta introducció, informo de que el Tribunal Constitucional ha
donat la raó a una petició del PP, en el sentit de que el Parlament de
Catalunya no tenia competències per prohibir les corrides de toros, per ser una
competència estatal. El motiu prové del fet que les corrides estan considerades
Patrimoni Cultural, i per tant, la Generalitat té competències en regulació
d’espectacles però no en pot prohibir un que està protegit per una llei estatal.
Cap problema.
Vaig ser ponent de la Llei de Protecció dels
Animals pel PSC i Josep Rull ho fou per CiU, per tant conec bé la llei i el
personatge. I les corrides no tornaran a Catalunya, malgrat aquesta sentència
“lògica “ del TC, pel fet de que no hi ha cap plaça de toros en tot el país. La
única existent, la
Monumental de Barcelona, no té llicència i a més es troba en
una ciutat en que hi ha una norma que no les autoritza. En resum, fer servir
aquesta sentència per fer veure que Madrid vol imposar les corrides a Catalunya
és d’una estupidesa immensa.
Però, el que més
m’ha indignat és aquesta xul.leria en demostrar la gran sensibilitat en la
protecció dels animals que tenim aquí, i les bestieses que deixen fer, més
enllà de l’Ebre. Una vegada més es vol contraposar la cultura cívica,
protectora, sensible, extraordinària dels catalans, en contraposició a la
brutalitat “hispànica”. Ja en el seu dia vaig haver d’exposar la gran afició
taurina existent a Catalunya, molts anys enrere, amb places de toros, a Vic,
Olot, Figueres, etc, etc. Però, ara i aquí, és un espectable del passat, com ho
comença a ser a bona part de la resta de l’estat. El futur de la tauromàquia
serà curt. Temps al temps, i me n’alegro sincerament.
Però bé, vull
tornar a casa, per demostrar el cinisme i demagògia en que estem instal·lats,
en tots i cadascun dels temes que tractem ,per elogiar les nostres tradicions i
malmetre les dels altres, sobretot si son espanyoles.
La “gran
sensibilitat” i estimació pels animals, permet a Catalunya l’existència dels
correbous embolats , i també els enllaçats. Ah, aquests no es poden prohibir
perquè es troben en terres catalanes, i en pobles governats per partits del
govern. En aquest cas, els animals “no pateixen” segons el propi govern de la Generalitat i el
Parlament que no es va atrevir a prohibir-los. Vull exposar que un bou embolat,
és un bou, al qual se li posen unes boles de material combustible, a les banyes
i se’ls hi pren foc. Tots els animals tenen pànic al foc, com les persones, i
no em digueu que no és una tradició ben poc sensible al patiment. Els enllaçats
son agafats amb cordes per fer-los anar d’un cantó a un altre. Se suposa que
tampoc pateixen....
Aquestes actuacions
s’emmarquen en “jocs amb bous” com s’havien fet en l’antiga Grècia o Roma. I ja
està. No podem anar més lluny per no entrar en conflicte amb els municipis que els
organitzen des de fa anys i anys. Quan varem proposar prohibir corrides,
correbous, i altres espectacles amb animals, però també caceres de milers
d’ocells, amb xarxes o altres utensilis, la resposta fou que no volguéssim anar
tant lluny. Que de moment ens acontentéssim amb prohibir les corrides, de la
resta ja en parlaríem un altre dia, que vol dir d’aquí uns quants anys. Que
ningú d’aquí vulgui ara donar lliçons de sensibilitat animalista, quan estem
molt lluny de ser exemplars en aquest àmbit. I que ningú vulgui polititzar una
sentència que diu el que diu, i no el que li volen fer dir. I que com sempre és
inoportuna pel moment en que arriba, però això ja és inevitable amb tants
recursos com hi ha pendents per una banda o altra.