Tuesday, October 04, 2016
PRIMÀRIES PSC - EL PRESTIGI GUANYAT- art.Blogesfera socialista
PRIMÀRIES PSC – EL PRESTIGI GUANYAT.
Entrem ja en la
recta final per les Primàries i és lògic fer balanç dels dos candidats. No he
vist diferències substancials, en el que ha dut a terme Miquel Iceta en aquests
dos anys de Primer Secretari, respecte el que proposa la candidata Núria
Parlón. En absolut, de manera que reitero la plena confiança en la continuïtat
del Miquel, al capdavant del PSC.
I diria més. Ara
més que mai necessitem algú de gran experiència i coneixement del nostre
partit, però també del PSOE , per evitar mals majors. La pèssima imatge de la
batalla campal en el PSOE obliga a maniobrar d’una manera molt intel·ligent per
no caure en derivades no volgudes.
Varem poder veure
Miquel Iceta, intentant fer de mediador amb altres federacions i molt
especialment amb l’andalusa. No se’n va sortir, però el seu esforç ha estat
reconegut per totes les parts, i significa el pes que té a nivell de tot el
socialisme. Important bagatge per encarar el futur immediat.
Però és que a
Catalunya entrem en una de les etapes més complicades de la nostra història
contemporània. Qui lideri el partit ha d’estar en el Parlament. Es impensable
portar les negociacions o atendre la ciutadania des de fora. Des d’ara i fins a
finals de setembre de l’any vinent, veurem i viurem esdeveniments de gran
rellevància en els que haurem de participar, d’una manera o altra. El Parlament
és el punt neuràlgic dels propers mesos.
En Miquel és
àmpliament conegut i reconegut arreu del país, i s’ha fet un lloc en totes les
tertúlies polítiques, presencialment o com a referència. Forma part dels pocs
líders polítics amb projecció social. S’ha guanyat el prestigi amb una feina
immensa en tots els camps, i si algú vol saber què pensa té un ampli ventall de
publicacions al seu abast.
Tenim , doncs, al
davant una tria important, de cara el nostre futur col·lectiu. Considero Núria
Parlón un possible valor de futur, però no de present. Ara necessitem algú
experimentat, amb una gran dosis de coneixement i lideratge, capaç d’afrontar
els problemes interns i els externs, amb rapidesa i eficàcia. I a plena
dedicació, perquè la situació requereix total llibertat per moure’s per tot
arreu, i no tenir el cap en dos llocs diferents.
Es hora de repassar
trajectòries, veure posicions de cadascú i considerar qui pot dur el vaixell
del PSC amb més garanties i seguretat. Per part meva, ho tinc clar. El prestigi
de Miquel Iceta ha anat augmentant i ens ha portat cap un camí que semblava
perdut. No vull tornar-lo a perdre. Nosaltres triem, nosaltres decidim.