Monday, October 03, 2016
PAISATGE DESOLAT I DESOLADOR - art. Nació Digital Solsona
PAISATGE DESOLAT
I DESOLADOR.
Falten paraules per explicar el sentiment que tenim els militants de base
,davant les imatges vistes aquests darrers dies a Madrid. Es fa difícil
comprendre com persones que han tingut o tenen alts càrrecs en governs , ajuntaments,
diputacions, etc, poden tenir un comportament tant poc respectuós amb el
partit, primer, i amb el país, després. Mereixen ser apartats de la política, i
confio en que els principals instigadors de la vergonya que hem viscut, no
ocupin mai més càrrecs interns o externs. Han demostrat no ser-ne mereixedors.
La condició humana és complicada d’entendre i molt difícil de gestionar. Tots
els qui tenim càrrecs de partit o institucionals coneixem la importància de
formar equips i de saber treballar coordinats, apartant els “egos” i remar tots
en la mateixa direcció. Quan s’aconsegueix,
dona gust estar en qualsevol dels nivells d’una entitat, organisme o
institució. Durant anys ho he pogut comprovar a nivell de partit, però també en
els diferents càrrecs institucionals que ostento o he ostentat.
Però quan algun membre de l’equip, vol moure la cadira del del costat ,
imposar les seves propostes o, pitjor encara, jugar a la contrària, el resultat
és desastrós a nivell individual i col·lectiu.
Es en el punt en que es troba el PSOE, i els militants del PSC hem de fer
tot el possible per no caure en una situació semblant. No conec en detall tots
els intríngulis de la crisis socialista a nivell estatal, però eren massa
fortes les pressions per facilitar el govern al PP com per sortir-ne indemnes.
Em dona la impressió que d’aquesta crisis en surt guanyador l’IBEX 35 ( les
empreses més poderoses del país) i perdedor el PSOE. Sobretot si s’acorda anar
a l’abstenció en una nova sessió d’investidura de Mariano Rajoy. Cas de donar
aquest pas, l’ànima socialista quedaria tocada per molts i molts anys.
Pel camí també hem perdut un dels nostres referents històrics: Felipe
González. Crec no equivocar-me si dic que ens ha defraudat enormement, i dona
la sensació que hi havia un compromís de portar el partit cap a l’abstenció ,i
el no acatament d’aquesta proposta, ha produït el cop d’estat intern per
descavalcar els intransigents. Intransigents que de fet eren i son els
autèntics intèrprets de la voluntat de la militància.
Saltada pels aires l’executiva federal, s’obre un període de total
incertesa i difícil gestió. Només un nou Congrés permetrà resoldre una part del
conflicte, però les profundes ferides, tardaran temps a guarir, i només ho
faran si els principals protagonistes marxen de la política activa. No poden
continuar persones que han vulnerat els estatuts del partit, ni aquelles que
han trinxat la imatge d’un partit, que podia tenir discrepàncies, però no
enfrontaments. Els qui han perdut el nord, han d’anar a casa, i donar pas a
nous equips, totalment independents i ferms davant pressions dels poderosos.
Els socialistes varem néixer i créixer per ajudar als febles, no per estar al
costat dels que sempre han manat.
# posted by joan roma cunill @ 3:24 AM 
