Friday, October 21, 2016
PAGESOS I BOLETAIRES - art. La Rella
PAGESOS I BOLETAIRES.
Suposo que el
Lluçanès, a l’igual que les comarques veïnes, queda durament afectat pel pas de
boletaires, procedents de les àrees urbanes. Faig aquesta distinció, molt
important per comprendre quin és el comportament de “la gent del país, “ a
diferència de la “gent de fora”, sigui per desconeixement de la realitat, sigui
per incivisme, pur i dur.
Cada any, pagesos,
ramaders, propietaris forestals...es queixen de constants actes contra la
propietat per part de l’allau de boletaires que van al bosc com si aquest, fos
el menjador de casa seva. Bé, molt pitjor perquè en molts casos no s’atrevirien
a fer el que sí fan en el bosc.
Trencament de
vailets per no voler abaixar el cos i passar sense molestar. Portes obertes per
mandra de tornar-les a tancar, i per tant, bestiar que surt d’una finca per
anar cap a d’altres o directament cap a la carretera. Ampolles, paper
d’alumini, llaunes...son deixades per tot arreu, sense cap mena de remordiment
ni consciència del mal que fan, al territori, però també al bestiar.
I sinó hi ha bolets
i troben algun pomer , figuera o altres arbres fruiters, consideren lògic
omplir bosses i cistelles, perquè al cap i a la fi son arbres “abandonats” a
l’aire lliure. Quan n’he trobat algun d’aquests espavilats i li he demanat si
tenia permís de l’amo, m’ha mirat amb cara sorpresa, com si li parlés en xinés.
Repetida la pregunta, he rebut respostes tant sorprenents que podrien anar
directament a un llibre d’acudits. No volen reconèixer que, al cap i a la fi,
estant robant. De cap manera, simplement cullen fruita “abandonada”. I sinó ho
fessin ells, es podriria. Gairebé sembla facin un favor a la natura i aprofitin
el que algú altre deixa, a la seva sort.
I atenció, perquè
d’altres van molt més lluny, i els pots trobar dintre d’una quadra jugant amb
cavalls, gallines o conills....que també estan “mig abandonats”, i no passa res
per mostrar-los a la canalla que porten, o per passar una estona. I d’altres,
ja donen un pas més, i pots trobar-los al menjador de casa perquè han vist la
porta oberta, i com que ningú els ha dit res, han anat entrant....
Tot això pot fer
riure a qui ho llegeixi i no visqui a pagès, però son realitats de cada any, de
manera que els qui ho pateixen preguen a Déu perquè la temporada sigui curta i
escassa. Es la única via per sobreviure sense més conflictes. I son majoria els
qui han de gastar força diners, en reparacions de danys ,causats per l’allau de
boletaires, de fora.
Queda clar que en
tots els programes dedicats als bolets, hi hauria d’haver un apartat dedicat a
reclamar un comportament cívic i respectuós amb la natura i la propietat. De
moment estem lluny d’aconseguir-ho.
Joan Roma i Cunill,
Alcalde de Borredà
# posted by joan roma cunill @ 12:47 AM 
