Joan Roma

LIDERATGE CONSOLIDAT – PRIMÀRIES PSC.

Esplèndida imatge de serietat i rigor a Can PSC, quan a Can PSOE falta per tots cantons. No és fàcil organitzar unes Primàries, i menys en el temps que corren, d’aquí la preocupació per fer molt bé les coses i sortir-ne clarament reforçats. S’ha aconseguit i la millor imatge és la dels dos candidats, amb les mans agafades i somrients.

Ara toca, fer un bon Congrés i sortir-ne amb una Direcció compacta, amb les idees clares i encaminada a recuperar el lideratge perdut. Complicada missió en uns temps tant convulsos com estem vivint, i més ho seran, en els propers mesos.

En els darrers anys hem perdut col·lectius de votants per una banda i per altra, comprimits per un procés que ens ha esberlat pel mig. El partit era reflex de la societat, i els resultats electorals en son una bona mostra, quan no hi ha cap de les dues parts que s’imposi sobre l’altra.

Per retornar a l’equilibri perdut s’ha d’aconseguir un nou encaix per Catalunya que justifiqui totes les mobilitzacions fetes, per una banda i l’altra. No pot haver-hi vencedors i vençuts, però sí canvis substancials en les relacions entre Catalunya i Espanya.

Si el PSOE no ho entén de manera definitiva, no ens en sortirem. No poden simplificar-ho en unes reclamacions, només dels partits nacionalistes i independentistes. Han d’entendre les raons objectives del descontentament, i comprometre’s a resoldre-les, quan toqui. Més ben dit, quan es pugui, però que quedi meridianament clar que estem per aquesta opció.

Des de Catalunya, els socialistes estem convençuts de poder resoldre el conflicte si tinguéssim la seguretat de blindar la cultura, llengua i ensenyament, a més d’apostar per un nou sistema de finançament que complís amb la ordinalitat. Si som quarts en aportacions, volem ser quarts en inversions.

La situació actual és molt complicada a nivell estatal, però també a nivell català. Aquí s’ha emprès un camí que ningú sap on porta, i per molt que es vulgui fer creure que hi ha un guió establert, les improvisacions son a l’ordre del dia, i no hi ha sortida viable, al repte llençat. I allà, tampoc poden obviar el conflicte i pretendre només contestar per la via judicial. Toca moure fitxa i fitxa rellevant. Res de cataplasmes.

Es en aquest marc tant complicat que la consolidació del lideratge de Miquel Iceta permet albirar moviments imprevistos i imprevisibles, a dia d’avui. O hi ha superació de línies vermelles o la confrontació entrarà en “terres ignotes”, i per tant, imprevisibles. Sempre té més a perdre el feble que no pas el fort, però tots en surten perjudicats, i no és hora de plantejar batalles estèrils. L’immediat proper repte, és no repetir imatges inacceptables en el Comitè Federal de dissabte que ve. El segon, és sortir del nostre Congrés amb els deures fets. El tercer, iniciar una nova etapa, molt, molt diferent de les viscudes fins ara, on la innovació serà eina quotidiana en les maneres de fer i actuar. De moment, el primer deure s’ha fet, i hem aprovat amb notable. Continuem per aquest camí.