Joan Roma

L’EXPLOTACIÓ FEMENINA.

En pocs dies de diferència ,han aparegut estudis sobre les condicions de les dones en el mercat de treball, i els resultats son espectacularment indignants, vergonyosos i inacceptables. Però, el més greu, és que no donen peu a reaccions contundents per part de tots els àmbits implicats.

Es a dir, si la Constitució estableix que tots som iguals davant la llei, i tots hem de tenir les mateixes condicions de vida , d’igualtat, d’accés al treball, a la vivenda...semblaria lògic castigar durament qui no garanteixi el seu compliment. Doncs, no.

Abans de continuar, voldria explicar els motius concrets de la meva indignació, resumides en dues xifres: globalment les dones a Espanya, cobren un 20% menys de sou que els homes. I en el sector de l’hostaleria hi ha moltes dones que cobren 2 euros per netejar una habitació. Repeteixo DOS EUROS, per habitació ¡¡¡¡¡ fins i tot en hotels d’unes quantes estrelles ¡¡¡¡

No cal llegir gaire més sobre molts altres aspectes, igualment indignants, de les condicions de vida i treball, sumades a les dificultats per compaginar vida familiar i vida laboral, manca de promoció interna, etc.etc.

Em pregunto quines accions valentes, contundents, i autènticament resolutives fan els sindicats davant aquestes situacions, perquè almenys en l’àmbit polític, s’ha aconseguit l’equiparació de condicions entre homes i dones, a nivell salarial i laboral. Les administracions son l’exemple que haurien de seguir les empreses privades, en matèria laboral, per garantir que siguin equiparades als treballadors/ homes.

El perquè d’aquesta nul·la reacció se m’escapa a la comprensió i és el que motiva l’esclat d’indignació. Es més, els mateixos estudis demostren que moltes de les dones discriminades, estan millor preparades que els homes, i tanmateix son arraconades a l’hora de la promoció o el sou. Ve a ser una norma, no escrita , que a treball igual, sou desigual si un és home i l’altra és dona. Increïble, però cert.

Davant aquesta realitat, entenc que els sindicats, i amb ells totes les associacions, agrupacions, grups...de dones, han de fer front comú i exigir el compliment de la legalitat oficial, i no acceptar irregularitats flagrants. I exigir el concurs dels partits polítics, per portar les denúncies i canvis legislatius pertinents, davant les instàncies corresponents.

En resum, caldria prendre un compromís en ferm d’acabar amb aquesta situació a quatre o cinc anys vista. Res d’esperar quinquennis o decennis per igualar condicions. Qui espera, desespera, i a les alçades que estem de la història ,que encara es produeixin situacions com les abans exposades, no té cap justificació. I no n’hi ha prou amb la indignació, s’ha de passar a l’acció. Els qui tenim càrrecs institucionals hem fet realitat la igualtat. Ara toca aplicar-ho al món empresarial privat, sense més dilacions ni excuses.