Saturday, October 29, 2016
L'EXPLOTACIÓ FEMENINA - art. Regió 7
L’EXPLOTACIÓ FEMENINA.
En pocs dies de diferència ,han aparegut estudis sobre les
condicions de les dones en el mercat de treball, i els resultats son
espectacularment indignants, vergonyosos i inacceptables. Però, el més greu, és
que no donen peu a reaccions contundents per part de tots els àmbits implicats.
Es a dir, si la Constitució estableix que tots som iguals davant
la llei, i tots hem de tenir les mateixes condicions de vida , d’igualtat,
d’accés al treball, a la vivenda...semblaria lògic castigar durament qui no
garanteixi el seu compliment. Doncs, no.
Abans de continuar, voldria explicar els motius concrets de
la meva indignació, resumides en dues xifres: globalment les dones a Espanya,
cobren un 20% menys de sou que els homes. I en el sector de l’hostaleria hi ha
moltes dones que cobren 2 euros per netejar una habitació. Repeteixo DOS EUROS,
per habitació ¡¡¡¡¡ fins i tot en hotels d’unes quantes estrelles ¡¡¡¡
No cal llegir gaire més sobre molts altres aspectes,
igualment indignants, de les condicions de vida i treball, sumades a les
dificultats per compaginar vida familiar i vida laboral, manca de promoció
interna, etc.etc.
Em pregunto quines accions valentes, contundents, i
autènticament resolutives fan els sindicats davant aquestes situacions, perquè
almenys en l’àmbit polític, s’ha aconseguit l’equiparació de condicions entre
homes i dones, a nivell salarial i laboral. Les administracions son l’exemple
que haurien de seguir les empreses privades, en matèria laboral, per garantir
que siguin equiparades als treballadors/ homes.
El perquè d’aquesta nul·la reacció se m’escapa a la
comprensió i és el que motiva l’esclat d’indignació. Es més, els mateixos
estudis demostren que moltes de les dones discriminades, estan millor
preparades que els homes, i tanmateix son arraconades a l’hora de la promoció o
el sou. Ve a ser una norma, no escrita , que a treball igual, sou desigual si
un és home i l’altra és dona. Increïble, però cert.
Davant aquesta realitat, entenc que els sindicats, i amb
ells totes les associacions, agrupacions, grups...de dones, han de fer front
comú i exigir el compliment de la legalitat oficial, i no acceptar
irregularitats flagrants. I exigir el concurs dels partits polítics, per portar
les denúncies i canvis legislatius pertinents, davant les instàncies
corresponents.
En resum, caldria prendre un compromís en ferm d’acabar amb
aquesta situació a quatre o cinc anys vista. Res d’esperar quinquennis o
decennis per igualar condicions. Qui espera, desespera, i a les alçades que
estem de la història ,que encara es produeixin situacions com les abans
exposades, no té cap justificació. I no n’hi ha prou amb la indignació, s’ha de
passar a l’acció. Els qui tenim càrrecs institucionals hem fet realitat la
igualtat. Ara toca aplicar-ho al món empresarial privat, sense més dilacions ni
excuses.