Monday, October 31, 2016
ESTRANY PARTIT, ERC - art. Nació Digital Solsona
ESTRANY PARTIT,
ERC.
Si s’estudia la història d’ERC, de seguida es veu que és un partit
absolutament fora del corrent, totalment imprevisible, i difícilment
homologable, amb cap altre. Alguns hi veuran avantatges, altres, greus
inconvenients. Aquest és el meu cas, pel bon i puntual coneixement que n’he
tingut al llarg de 16 anys en que els vaig tenir de veïns d’escó en el
Parlament, i puc assegurar que tot el vist i escoltat, trenca les fronteres
imaginables, en un partit polític. Al mateix temps els vaig llegir i estudiar,
i de tot plegat, en trec una imatge, molt complicada, i molt poc fiable com
socis de govern, i encara menys com partit de govern, a seques.
Dic això, a la vista de l’espectacle donat per Gabriel Rufián, en la sessió
d’investidura en el Congrés dels Diputats, en la qual varem poder veure un
fenomen , impossible de classificar, enviat per insultar, provocar, enriure’s
del passat d’un dels partits fonamentals en la història d’Espanya, com és el
PSOE, oferint una ridícula paròdia d’orador descontrolat, i fora de lloc.
Son imatges i paraules que quedaran per la història dels pitjors moments de
la democràcia, i com exemple del que mai pot fer un Diputat, en un Parlament.
Dirigents d’ERC diran que no tenien coneixement del discurs. Justificaran la
intervenció en una personalitat “estranya” i mig aliena al partit...,però
aquest és el seu cap de llista per Barcelona. Ja veiem que no el deixen sortir
gaire i procuren “tapar-lo” amb Joan Tardà, però la realitat, s’imposa, i el
dany és i serà greu.
Perquè ho dic ? Mireu, mai en un Parlament es poden trencar les relacions
entre partits, ni de govern ni d’oposició, perquè la dinàmica parlamentària
porta a buscar acords, intercanvis de propostes, etc. La intervenció de Rufián
ha suposat el trencament total de vincles entre ERC i el PSOE, que recordem és
el principal partit d’oposició. Vol dir que no podran comptar mai amb aquests
vots per recolzar la presentació d’iniciatives parlamentàries, ni suports en
Comissions. Queden en un gueto, com un grup estrany, i extern a la política
parlamentària. Poden dir que com que pensen marxar aviat, tant els hi fa. Res
més fals, i ben aviat ho veurem.
Però, és que a banda, dels improperis i bestieses dites per aquest fenomen
de diputat, la seva ignorància és abismal pel que fa el propi partit on està
ubicat. Estic d’acord en que el PSOE ha fet un pèssim servei a la seva història
i a la coherència política,en aquests moments, però criticar les maneres de fer
renunciar al seu Secretari General, suposa un cinisme, o més aviat una
ignorància total de com ERC ha tractat els seus. Ja no parlo dels anys previs a
la guerra civil, sinó dels darrers 40 anys. Segur que Rufian ni coneix ni ha
sentit parlar d’Heribert Barrera, Secretari General del 76 al 87, ni de Joan
Hortalà, Angel Colom, J.L Carod – Rovira, Joan Puigcercós, o Joan Ridao. Tots
ells sortits, amb caixes destemplades dels seus càrrecs.
I tampoc s’imagina que està en un partit, ERC, que va pactar i governar amb
CiU ( coalició de dretes, diria jo) durant un grapat d’anys de la Generalitat
recuperada, amb un Barrera , President del Parlament i un Hortalà de Conseller,
entre d’altres personalitats d’ERC, tots ells sota la presidència de l’inefable
Jordi Pujol. I ja posats a creure que viu en un altre món, tampoc deu saber que
els seus companys de partit estan barrejats amb altres de dretes, a Junts x Sí,
en el Parlament de Catalunya i en el Govern de la Generalitat. Com
# posted by joan roma cunill @ 1:49 AM 
