Friday, October 07, 2016
EN UN TÚNEL - art. Regió 7
EN UN TÚNEL.
Amb prop de quaranta anys de militància en el
socialisme, i dic socialisme, sense posar-hi sigles, perquè per a mi el
caràcter internacionalista i global, és un element essencial per transformar el
món en que vivim; no havia viscut uns episodis tant vergonyosos com els de la
setmana passada, en el Comité Federal.
Començo, doncs, per demanar disculpes als
lectors i ciutadania en general, per un comportament impropi d’un partit de
llarga trajectòria en defensa dels més desvalguts. En aquest cas el PSOE ha
entrat en un túnel del qual en pot sortir net, si el fa servir per rentar els
fons i les formes, apartar personatges inadequats i recuperar els seus signes
d’identitat fundacionals, o continuar en el marasme on l’han conduit uns quants
que han perdut el nord, i no han volgut perdre la capacitat de domini que
tenien sobre l’executiva federal.
En tota organització formada per milers de
persones hi ha elements díscols que creuen poder fer servir els càrrecs que
ostenten per proposar i si convé, imposar, els seus criteris en contra de la
majoria. En el socialisme s’està vivint una etapa d’obertura als militants i
simpatitzants, amb tot el que comporta de novetat, i improvisació. No sempre
s’encerten les maneres de participar, i no és fàcil canviar les formes que han
imperat al llarg de decennis, en partits que han superat els cent trenta anys
d’existència.
Es lògic, doncs, trobar desequilibris i
disfuncions que cal resoldre amb bona voluntat i serviran per afinar millor una
propera vegada. Ara bé, el que mai podrem acceptar és el trencament del fonament
essencial de la democràcia, interna i externa, d’una persona , un vot. I encara
menys podem acceptar que, per raons de càrrecs institucionals, alguns vulguin
conduir el partit cap on els sembli millor, deixant de costat el que pensen i
decideixen les bases del partit.
Era més que previsible rebre tota mena de
pressions per formar govern, i era imaginable la formidable tempesta mediàtica
sobre el socialisme per fer-ho possible. Si el mapa polític no fos tant enrevessat,
la solució hauria pogut venir dels partits menors, com havia passat en altres
ocasions, però aquests estan immersos en batalles internes o externes que els
han deixat paralitzats a nivell de política estatal. Tocava , doncs, apel·lar
als grans acords d’Estat, o a les pors del trencament territorial.
Però les apel·lacions de la boca de Mariano
Rajoy i el PP, son impossibles d’acceptar a la vista del panorama desolador
dels darrers cinc anys. I aquesta tossuderia socialista en no facilitar el
govern al PP, havia de passar factura. El que no ens podíem imaginar és la
participació directa d’uns quants elements territorials del propi partit, per
fer-ho realitat. D’aquí la gravetat de la crisi i d’aquí l’exigència de
responsabilitats envers els principals actors d’aquesta traïció. Actors que no
poden tornar a tenir càrrecs de direcció ni tenir la consideració de líders,
quan han actuat com ho han fet.
I és que dona la sensació que ha estat l’IBEX
35 ( conjunt de les principals empreses del país) el guanyador, i el PSOE, el
perdedor. Amb el partit decapitat, és impensable anar a noves eleccions, de
manera que els impulsors deuen creure que només queda la via de l’abstenció,
per sortir de la situació creada. Arribats aquí, cal sortir del túnel amb els
deures fets, nets i polits ,per emprendre una nova etapa, sense haver renunciat
als principis fonamentals i fundacionals que té i ha tingut el socialisme. Qui
no els accepti, sobra en el partit.
# posted by joan roma cunill @ 11:02 PM 
