Monday, October 24, 2016
DECAPITAR PECES DEL PROCÉS- art. Nació Digital Solsona
DECAPITAR PECES
DEL PROCÉS.
Reconec que he estat sempre un mal jugador d’escacs, tot i la fascinació
que sento per aquest esport. Bé, no l’anomenaria esport, sinó més aviat , joc
matemàtic – cultural – cerebral. En la meva, mala estratègia, considero que
tota peça “matada, o menjada” és una bona jugada, a diferència dels bons
jugadors que van per les peces realment importants. I per tant, per a mi,
l’estratègia és perseguir peó a peó, i ja arribarem a les figures, tard o
d’hora, quan una millor estratègia és la d’anar per les peces importants, sense
perdre el temps en els peons.
Poso aquesta introducció per exemplificar la jugada d’escacs que s’està
jugant entre la Catalunya
sobiranista ( que ni de lluny és tot el país) i el Govern central. Veureu que
no parlo d’Espanya, sinó del govern que tenim i tindrem, gràcies a la
vergonyant decisió del Comitè federal del PSOE, que no comparteixo en absolut.
Però bé, aquesta és una altra qüestió que ja tractarem un altre dia.
En el tauler d’escacs, encara hi ha totes les peces, però el govern central
ha iniciat la partida anant per algunes de les figures importants, deixant de
moment, els peons que segueixin en el seu lloc.
Molts dels capdavanters del procés independentista a Catalunya, creuen
tenir una major intel·ligència i astúcia que els seus homòlegs madrilenys, i
per tant consideren que malgrat el desequilibri de forces i poder, aconseguiran
fer “escac i mat”, en poc temps. Un any, com a màxim, cosa que en política i
història, és un instant.
Mai es pot menystenir l’adversari, oimés, quan porta molts més anys de
rodatge i té poderoses armes jurídiques i legals, al seu abast. Sincerament
crec que aquí, s’han comés errors tant garrofals que donen la imatge de la
mediocritat dels qui ens governen i els qui estan en el Parlament.
En la polèmica consulta del 9 N, aquí es va pecar de prepotència i es varen
donar unes armes al govern central, amb una candidesa i facilitat, mai
imaginades. Que ara alguns s’indignin o considerin de mal joc fer-les servir,
encara dona més sensació d’haver perdut els papers. Algú podia imaginar que el
govern central no les faria servir ? I per això no fa falta dir que els jutges
estan al servei del govern, no fa falta, amb la llei a la mà, poden actuar.
Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, varen pecar de
prepotència i imprudència a l’hora de posar-se al capdavant de la consulta, i
fer-ho ostensiblement, en comptes d’haver-la posat en mans de la
ANC. Varen
Com tampoc és cap peó la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va
posar a l’ordre del dia, i a votació la declaració en que es considerava el
Tribunal Constitucional com a no vàlid a Catalunya, i a trencar amb la
legalitat constitucional. No pot al·legar ignorància de la llei perquè els
lletrats del Parlament la varen advertir de la il·legalitat d’aquesta proposta
de votació , i malgrat tot, la va tirar endavant. Aquesta és una altra peça
important i no un peó.
Em temo molt que continuarà l’imparable camí cap a “terres ignotes”, per
les dues bandes. Aquí fent grans i abrandats discursos, i prometent grans
passos, cap a la independència, però sense moure’s del lloc, i allà,
mentrestant esperant fer pagar els errors , decapitant peça per peça, a
l’espera de l’esgotament de la societat. Mala estratègia per les dues bandes,
però no s’albira un final proper. Un altre govern central podia haver facilitat
una sortida negociada, però la continuïtat del PP, no permet esperar-ho. Caldrà
confiar en un altre mandat, allà, però amb canvis aquí. Per arribar a acords,
les dues parts han de fer-ho viable.
# posted by joan roma cunill @ 2:23 AM 
