Tuesday, October 25, 2016
CARES SERIES, PER UNA DECISIÓ SERIA - art. Blogesfera socialista
CARES SERIES, PER
UNA DECISIÓ SERIA.
Ahir a la tarda –
vespre, tingué lloc la sessió del Consell Nacional del PSC, per a tractar un
únic punt de l’ordre del dia. Decidir la nostra posició envers la investidura
de Mariano Rajoy com a president del govern central. Sala plena, amb 241
consellers/es, i tota l’executiva nacional en ple. Cares series, conscients d’haver
de prendre una decisió seria, transcendental i històrica. Massa sovint aquest
adjectiu el fem servir per molts esdeveniments que no tenen aquest caràcter,
però la decisió d’ahir justifica l’ús d’aquest terme.
El Primer
Secretari, Miquel Iceta, va fer una d’aquelles intervencions que recordarem
sempre més. Paraules ben pensades, ben
reflexionades, ponderades i exposant cruament les raons per aquesta
convocatòria extraordinària del màxim òrgan del partit, per, junts prendre un
acord que marcarà la nostra trajectòria en els propers mesos, i potser, anys.
A continuació, una
vintena d’intervencions plenes d’emoció i contenció, per anar donant suport a
la proposta de l’executiva nacional, amb tots els matisos i versions , en
funció de les persones i els territoris. Al final, votació unànime a favor de
votar no a la investidura de Mariano Rajoy, amb una sola abstenció. Una votació
que deixa clar el recolzament total dels representants del partit, a la posició
de l’executiva.
Estem, doncs, a l’endemà
de la decisió. Ara toca gestionar aquest no davant tota la societat catalana i
espanyola. Trobarem comprensió en uns, crítiques en altres, improperis i
lloances, en funció de qui parli en cada moment. Ens hem proposat entomar amb
respecte totes les interpretacions de la nostra decisió, sobretot les
provinents dels companys del PSOE. No serà fàcil perquè hi ha elements que els
costa entendre la diversitat, en la pluralitat. Som federalistes, però per
alguns, aquest és un terme molt genèric i no l’apliquen en els afers diaris, i
el reserven només per determinats llocs i moments.
Ser federalista,
precisament, significa compartir els grans ideals que ens uneixen a tots els
socialistes a nivell mundial, però alhora entendre i acceptar modular l’aplicació
d’aquests ideals en funció de les persones i situacions de cada territori. Els
socialistes catalans hem estat molt respectuosos sempre amb les diferències d’altres
autonomies, i per això parlem sovint dels pobles d’Espanya. Espanya està
conformada per territoris molt diversos, amb llengües pròpies, cultura i
tradicions que no solament hem de respectar, sinó preservar.
D’aquí la crida a
relligar costures i posar ponts de diàleg amb el PSOE. No parlar de possibles
trencaments sinó de com superar les dificultats presents. De fet, la posició en
la que es troba el PSC es podia haver resolt , en bona part, si el Comitè
Federal hagués obert la possibilitat d’abstenció tècnica, en comptes de global.
Ja no parlo de fets més llunyans, perquè el que està fet, fet està, però en
comptes d’exigir la mateixa decisió als 85 diputats/des, amb 11 n’hi havia
prou, i ens haguéssim estalviat un munt de problemes que sortiran.
Però el més
preocupant no és la votació de demà i demà passat, sinó el trajecte futur, ple
de mines que aniran esclatant amb el pas de la legislatura. Sóc un dels
signants per demanar Congrés extraordinari i urgent del PSOE. No es pot tenir
un partit decapitat, governat per una gestora, i pretendre tenir un paper
cabdal en les institucions del país. Passada la investidura, toca contemplar i
decidir el futur immediat, i no es pot funcionar amb la provisionalitat en la
que estem.