Wednesday, October 19, 2016
CAPITULACIÓ VERGONYANT - art. Blogesfera socialista
CAPITULACIÓ
VERGONYANT.
Pel que estem
veient i escoltant aquests dies, tot indica que el Comitè Federal de diumenge
es vol convertir en una sessió de rendició davant el PP, i de claudicació dels
nostres principis més sagrats: la coherència i el sotmetiment a la voluntat
dels militants. Si varem ser consultats en l’anterior ocasió, volem tornar-ho a
ser, en aquesta. No acceptem la política de fets consumats, i encara menys la
de concedir “carta blanca” a uns pocs membres ,perquè decideixin per a tots. En
els temes rellevants hem lluitat per ser escoltats, i ara no se’ns pot negar
aquest dret fonamental.
I no s’hi val a dir
que ara no es pot fer cap consulta perquè acaba el termini de constitució del
nou govern, i tampoc podem anar a noves eleccions perquè no tenim ni Secretari
General del PSOE ni candidat a la presidència. Tenim clar qui son els
responsables d’aquesta situació inèdita, i impensable en tota la història del
PSOE. I no poden ser els causants d’aquest despropòsit els que marquin la
sortida fàcil de l’abstenció.
Susana Díaz (
Andalusia), Fernández Vara ( Extremadura, i Garcia Page ( Castella – Lleó) son
els principals responsables del vergonyós Comitè Federal de fa quinze dies, i
de la inevitable renúncia de Pedro Sánchez, per tant, no poden ser els qui
marquin el guió a seguir, perquè és un guió que porta cap a “terres ignotes”
per una banda, i cap al desprestigi més profund del socialisme en els darrers
quaranta anys.
Perquè després d’una
abstenció per permetre la continuïtat de Mariano Rajoy a la presidència del
govern, vindran altres despropòsits inevitables per no fer caure el govern , com
és l’aprovació dels pressupostos per 2017, i perquè no, els del 2018. Per molt
que alguns prediquin que després de l’abstenció es pot dur a terme una política
dura d’oposició, és voler fer-nos combregar amb rodes de molí.
Confio, espero i
desitjo que el PSC mantingui la fermesa en el vot en contra. I si té algun
dubte del que pensa la militància que ens ho consulti, via correu electrònic, o
qualsevol altra formula fiable en l’ús de les noves tecnologies. He estat i sóc partidari de mantenir el
protocol entre el PSC i el PSOE, perquè reforça els dos partits, i produeix un
efecte beneficiós sobre tot el territori, però en aquest tema, si hem d’anar
per lliures, toca fer-ho.
I mireu, prefereixo
unes noves eleccions, encara que de 85 diputats passem a 70,però de pedra
picada i en plena coherència amb els nostres ideals, que no pas mantenir els
85, i haver de donar la presidència al principal responsable del conflicte
Catalunya – Espanya, i capdavanter d’un partit que té en els tribunals bona
part de la seva història. Estem en un moment molt, molt delicat, i no podem ser
els responsables de permetre la continuïtat d’un president incapaç de dialogar,
negociar i trencar la dinàmica en la que estem ficats, sobretot els catalans,
però també la resta del país.
Miquel Iceta està
fent el paper que tots li hem encomanat, al·legant la coherència de votar no,
perquè així ho va acordar per unanimitat el Comitè Federal. No és seriós
convocar-ne un altre, per promoure una “capitulació vergonyant”. Una autèntica
rendició incondicional, per haver decapitat el partit i el cap de llista, i
considerar impossible afrontar unes noves eleccions. Els actors d’aquest
desastre, el que haurien de fer en aquest Comitè Federal, és renunciar als seus
càrrecs i dedicar-se a d’altres tasques per les quals potser estarien més
dotats. En tot cas, dintre de la política i del socialisme, quan més lluny,
millor.