Joan Roma

SEGONA TRANSICIÓ.

L’encàrrec de Felip VI al Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, pot significar l’inici d’una Segona Transició si les parts implicades tenen sentit històric i coneixement del present i passat del nostre país.

En determinats llocs i moments s’ha volgut minimitzar, o fins i tot maltractar la Primera Transició, no volent reconèixer l’enorme mèrit d’haver passat d’una Dictadura a un Estat democràtic en uns termes i resultats realment espectaculars. Es fàcil criticar el passat quan es desconeix la realitat d’aquell moment. Mai podem traslladar al passat el que veiem en el present. Seria injust i fora de tota lògica per quan els protagonistes, les forces presents, el context internacional, la situació econòmica, la composició de la ciutadania...tot era diferent i tot influïa en les decisions a prendre.

La qüestió és que d’aquella Primera Transició en va sortir un nou Estat democràtic, amb prou força com per competir en l’ordre internacional amb molts bons resultats, i ha arribat fins els nostres dies, amb uns resultats que podem qualificar d’exemplars en la majoria d’àmbits i aspectes.

Però, com tot en la vida, ha d’haver-hi una renovació. Una posada al dia dels elements essencials que conformen un Estat que està immers en una UE ampliada, i en crisis d’existència, i amb una realitat mundial molt inestable i canviant. I no menys reptes tenim a nivell intern, amb un gran nombre d’organismes i institucions que no funcionen com caldria.

Bé, doncs, l’encàrrec d’intentar formar govern a Pedro Sánchez és la gran oportunitat per resoldre la situació actual del país. Un gran repte que mereix gran dedicació, generositat i esforços per part de tots els partits presents en l’arc parlamentari, per petits que siguin. No tinc cap dubte de que en els propers dies veurem moviments i contactes que trencaran esquemes i obligaran tothom a “mullar-se” per facilitar la transformació i regeneració del país, o per posar-hi traves.

El dia mateix de l’encàrrec , el candidat a President del Govern va emetre un primer discurs d’extens i intens contingut, ple d’ambició i repte per fer possible, una Segona Transició encara que ningú li posi aquest nom. Però realment, està pensant en un projecte de renovació de l’Estat en tots i cadascun dels seus elements essencials.

Els darrers quatre anys de mandat del PP amb  majoria absoluta, han destrossat el que quedava d’utilitat dels instruments estatals. I la immensa corrupció descoberta, obliga a prendre mesures immediates i contundents, però sobretot la crisi econòmica fa indispensable posar la creació de l’ocupació com a prioritat indiscutible. Però, per formar govern ha d’haver-hi acords parlamentaris d’ampli espectre i gran flexibilitat. Si algú pensa en petits gestos o línies vermelles en multitud de temes, s’equivoca, i la ciutadania li passarà factura si s’ha d’anar a noves eleccions.

Estem davant la gran oportunitat de posar al dia les institucions del país. De fer dissabte i conformar organismes i institucions com hem somiat, deixant enrere els mals exemples viscuts. Pedro Sánchez prové d’una generació diferent de la Primera Transició, i no està subjecte a prejudicis ni lligams amb el passat. Té les mans lliures per actuar en plena llibertat i els militants recolzarem tota acció decidida, valenta, innovadora, però prou flexible com per atreure els grups parlamentaris necessaris per garantir no només la investidura sinó una legislatura plena de canvis profunds. Tots els canvis que facin falta, per contundents i dolorosos que puguin semblar, amb l’objectiu d’acomplir uns resultats que mereixin ser considerats com d’una Segona Transició. Ben aviat veurem el posicionament dels grups.