Friday, February 12, 2016
LA CUP, TAMBÉ ENTRA EN CRISI- art. Blogesfera socialista
LA CUP, TAMBÉ EN CRISI.
Si algú dubtava del
poder destructor de l’anomenat procés sobiranista, només ha de mirar el
panorama polític de 5 anys enrere, i comparar-lo amb el que tenim ara. Res a
veure, i encara no hem tocat fons.
Tots els partits
han sofert trasbalsaments importants, trencaments, aparició de nous col·lectius
i fins i tot forces emergents, més o menys integrades per antics militants, a
la recerca no noves ubicacions, pensant en càrrecs perduts i que es volen
recuperar. De tot hi ha en aquesta amalgama de canvis que estem vivint.
Semblava que la CUP
quedaria al marge d’aquestes batalles i trencaments, per no tenir especials
ambicions ni pretensions de càrrecs o poder. Però, heus aquí que tampoc ha
evitat entrar en una profunda crisi de la qual n’hem sabut detalls interns per
la via de converses amb alguns militants i càrrecs institucionals de la
Catalunya Central.
La llarga i intensa
negociació per un pacte d’investidura d’Artur Mas, va suposar rebre pressions
brutals per totes bandes. Per molt clares que es tinguin les idees i els
convenciments no és fàcil suportar-les i trobar-hi una sortida adequada, i al
final varen aconseguir una victòria en el canvi de Mas per Puigdemont, però pel
camí es varen perdre moltes plomes.
I les ferides, ara
supuren i comporten batalles internes impossibles de reparar. Ho estem veient
en públic, però son molt més dures en privat, com sol passar en casos
semblants. Se’ns diu que el Grup Parlamentari de la CUP està partit en dos, i
l’entesa entre ells serà molt difícil d’aconseguir, fins el punt de que es
poden produir múltiples votacions amb comportaments diferents i diferenciats.
I el temps juga a
favor del sector més crític amb el pacte signat amb Junts pel Sí, per quan el
govern Puigdemont no podrà complir els compromisos signats. Es impossible
redactar un pressupost que contempli un pla de xoc contra la pobresa, o per
recuperar qualitat en àmbits tant sensibles com la Sanitat, l’Ensenyament o els
Serveis Socials. No hi ha diner ni capacitat d’endeutament perquè s’han superat
tots els índexs permesos.
Davant aquest
panorama és lògic que una part de la CUP es senti enganyada i menystinguda quan
avisava dels resultats d’un pacte. Ara, el temps i les declaracions del
President i Vice President els hi donen la raó. I s’hi pot afegir
l’incompliment d’un altre requisit com és el de la desconnexió, mitjançant
l’aprovació de lleis en el Parlament. De moment s’ha aturat la formació de les
Comissions parlamentàries a l’espera d’informes dels serveis jurídics de la
Cambra Catalana.
En resum, el
panorama actual és de desconcert total, i de major precarietat del govern de la
Generalitat per quan no pot comptar amb els 10 diputats de la CUP. En alguns
casos potser podrà comptar amb 4 o 5, però això suposa una incertesa total
davant els principals reptes com son l’aprovació del pressupost per aquest
2016, l’aprovació de les 3 lleis , suposadament fonamentals, per iniciar la
desconnexió i moltes altres accions de govern per les quals fa falta una
majoria absoluta de la Cambra. I no
solament això, el sector més crític de la CUP ja ha anunciat debats clars i
contundents respecte de temes sensibles com: casos de mala gestió ( ATLL , per
exemple), concerts a escoles privades, supressió d’aules de P3 en centres
públics, BCN World, etc, etc. Per tant, la crisi de la CUP suposa un canvi
notable en les previsions fetes, tant sols fa un mes. Continuem en el Dragon
Khan , més actiu que mai.
# posted by joan roma cunill @ 12:30 AM 
