Saturday, February 20, 2016
INOPORTUNA CONTRADICCIÓ - art.Regió 7
INOPORTUNA CONTRADICCIÓ.
Heus aquí que comencem a constatar les
dificultats de governar, per part d’ un nou Tripartit format per Convergència
(o com es vulguin dir), ERC, i alguns independents. I no en temes menors, no,
sinó en alguns dels considerats estratègics, fonamentals o de país, en funció
de qui en parla. Dels anteriors Tripartits en tenim tots un mal record, per les
contradiccions, individualismes i afany de protagonisme immediat, sense remar
tots en la mateixa direcció. El
resultat, va ser contundent: tots a la oposició.
Doncs, bé, ara ens trobem en una situació
paradoxal en la manera de proposar l’encaix a Catalunya d’un dels projectes més
emblemàtics i més ambiciosos dels darrers temps: BCN World. D’entrada, més
m’estimaria un gran projecte similar a “Silicon Valley”, o algun centre
d’investigació mèdica, molecular o biotècnica, però en els temps que corren
marejar uns inversors disposats a posar dos mil cinc-cents milions d’euros
sobre la taula, a la província de Tarragona, just al costat de Port Aventura,
no és per despreciar-ho, i menys per fer-hi “ocurrències” com han fet el
President i Vice President de la Generalitat.
Pels qui encara no estiguin al corrent
d’aquest gran projecte , batejat com BCN World, per aprofitar l’empenta i
coneixement mundial de Barcelona, tot i que vagi a la província de Tarragona,
consistia en un complex d’hotels, casinos, sales de congressos, etc. Una mena
de mini Las Vegas, a casa nostra. Bé, ara s’han retallat alguns dels grans
hotels i casinos, però es manté com un gran complex per oci familiar, centre de
negocis i congressos, etc, i al davant hi figuren inversors solvents, amb una
disponibilitat immediata de 2.500 milions d’euros, una autèntica fortuna.
Els ajuntaments on s’establiria estan
totalment d’acord, Salou i Vilaseca, com també el de la capital , Tarragona i
de fet la majoria d’institucions públiques i privades de la província que hi
veuen uns beneficis immediats en llocs de treball a l’hora de construir i uns
altres, a l’hora de funcionar. Després d’anys de parlar-ne ( perquè aquí , poca
agilitat tenim) resultat que el projecte va ser posat en qüestió per la CUP en
les negociacions per investir el president Mas, i al final, va semblar que
quedava apartat, per facilitar l’acord, i al final no sabem si va quedar dintre
o fora ¡¡¡¡ Curiós pacte aquest en que cada part interpreta el contingut,
segons més li convingui.
Però, com ja és habitual a casa nostra,
preguntat el President Puigdemont sobre la vivència o defunció del projecte, va
deixar clar que el mort estava molt viu, i que si algú el qüestionava ell
impulsaria una “consulta popular” en l’àmbit afectat. No va quedar totalment
clar si era en els municipis afectats per la implantació o en tota la província
de Tarragona, cosa que així es va considerar en aquelles terres.
Però , heus aquí que apareix o compareix el
Vice President, Junqueras, i remata el
tema dient que si s’ha de fer una consulta, aquesta haurà de ser a tot el país:
Catalunya, per quan és un projecte de país i no de territori petit. En fi, no
seré jo qui vulgui desempatar la discrepància, però semblaria lògic que
President i Vice President quedin un o dos dies a la setmana per fer un cafè
junts i posar-se d’acord sobre els grans temes. I parlar de 2.500 milions
d’euros, suposa un gran tema. Estarem tots d’acord en això.
Ara bé, quina paradoxa la de proposar una
Consulta “nacional”, per un projecte “local”, doncs ve a donar la raó als qui
diuen i defensen que el Dret a Decidir, consisteix en demanar que la Consulta o
Referèndum “català”, tingui abast “nacional / estatal” per quan és un projecte
de país / estat. Heus aquí com en un tema casolà com aquest, els dos grans
partits independentistes tenen visions i propostes diferents, que venen a
coincidir amb les posicions dels partits estatals en el tema de la sobirania.
El que dic, millor parlar-ne abans que anar cadascú pel seu cantó. La gent està
ja prou desorientada com per marejar-la una mica més.