Sunday, February 28, 2016
ESCRIT LLEGIT EN EL COMIAT DE TONI PUIG-PEY A BORREDÀ
UNA BONA PERSONA, EN EL RECORD- ANTONI PUIG-PEY.
Que la vida és injusta és evident, i en tenim proves
tot sovint, en molt àmbits del nostre entorn, però quan es fa més indignant és
quan se’ns emporta persones a una edat impensable, com son 58 anys.
Aquesta és l’edat que tenia en Toni Puig-Pey, una
persona lligada a Borredà des de sempre i amb el qual tots havíem jugat de
petit, conversat de més gran, i col·laborat i participat en tot el que es feia
en el poble.
Era la típica persona afable i amable, predisposada a
ajudar en el que fes falta, molt intel·ligent, molt actiu i ciutadà
exemplar, en tots els aspectes de la vida personal i pública. Un pare exemplar
amb dues filles esplèndides i una dona meravellosa amb les quals ha conviscut
fins aquest final excessivament intempestiu.
En Toni, feia vida entre Girona, Les Llosses i
Borredà, tres municipis als quals estimava per igual perquè a cadascun hi
trobava el sentit de la seva vida. Municipi de treball actual, municipi de la
seva esposa, i municipi de la seva joventut i on tenia la casa heretada dels
pares. De fet per aquesta casa hi havíem passat mig poble, en els anys en que
vivien els seus pares, i es convertia en una mena de “centre cívic” particular,
per fer xerrades, cantades i alguns berenars comunitaris.
De fet tota la família Puig – Pey ha mantingut arrels
en el poble i formen part del nostre paisatge col·lectiu, pels anys que porten
i per les activitats en les que han participat o participen a dia d’avui. I el
Toni estava a tot arreu, com no podia ser d’altra manera. Era un activista nat,
i tant el teníem a la Coral de Borredà, com oferia la planta baixa de la casa
restaurada per posar-hi la sala de vídeo durant la Mostra de Formatge, o
deixant-la per altres activitats festives. De fet, és una de les entrades més
representatives de l’arquitectura catalana dels segles passats, i la mostrava
amb un gran orgull.
Començar un dia qualsevol amb ell al carrer suposava
no solament una encaixada de mans i una salutació com les d’abans, sinó iniciar
una conversa en la qual podia proposar qualsevol millora que se li havia
ocorregut donant una volta pel poble o posant-se a disposició per si en algun
moment podia ajudar en algun tema determinat.
Es lògic que ahir en el funeral hi hagués tothom qui
l’havia conegut o treballat al seu costat. No podia tenir enemics perquè era
impensable per impossible. L’entrega a la família, i a tots els àmbits de la
vida, no pot portar enemistats. Al contrari, serveix de model per tants i tants
altres que el prenen com exemple.
Quan varem saber de la malaltia tots confiàvem en la
seva superació i a fe que ell hi va posar totes la ganes, amb la confiança i fe
que mostrava en les seves creences. Unes creences molt arrelades i fermes que
li han permès dir adéu amb la serenitat de qui marxa amb la consciència
tranquil·la i els deures fets.
Efectivament, Toni, has dit adéu amb els deures fets i
ja m’agradaria tenir ciutadans com tu a tot arreu. D’altra manera aniria el
país. Et diem adéu però com diuen els savis orientals, ningú mor mentrestant
dura el seu record. I el teu record ens durarà mentrestant visquem, i haurem de
repetir-nos que no hem d’estar tristos per haver-te perdut, sinó alegrar-nos
per haver-te conegut i tingut entre nosaltres. En nom propi, però també com
Alcalde de Borredà, acompanyo en el dol a la vídua i a les filles, i amb elles
a la resta de família, i a tots els amics i companys que han compartit
vivències amb ell. Toni, has estat una bona persona. Segur que descanses en
pau.
Borredà, 21 de febrer de 2016.
L’Alcalde i amic, Joan Roma i Cunill