Tuesday, February 23, 2016
EL SENY PERDUT - art. Blogesfera socialista
EL SENY PERDUT
De tant “fardar” de seny , el devem haver perdut ,perquè francament tenim
el país potes enlaire. Quan dic país es podria entendre tant Catalunya com
Espanya, però ara em limitaré a parlar del nostre petit país: el català.
Que s’hagi esperat a tenir el Mobile World Congress ( MWC) a Barcelona per
intentar tancar les negociacions pels convenis de Metro i Bus, és molt típic
del caràcter mediterrani , ple d’improvisacions , giragonses i pressions de
darrer moment, convençuts de que els que manen afluixaran ,per por de les
conseqüències.
De les conseqüències de les seves accions, no en parlen ni els preocupen.
Ells van a la seva, i el prestigi durament aconseguit, se’ls en fot.
Recordo una altra pèrdua de seny, en ocasió de la concessió dels Jocs
Olímpics (JJOO) quan diversos col·lectius proposaven el boicot als Jocs, i tot
un munt d’accions en contra de la Barcelona
Olímpica
Bé, per sort aquella pèrdua de seny va ser passatgera i poc afortunada en
els resultats obtinguts. La realitat fou que els JJOO varen impulsar Barcelona
cap amunt del tot, convertint-la en una de les 10 ciutats més prestigioses del
món. Aquella fita, aquella inversió ha aportat centenars de milers de milions a
la ciutat, al petit país, i a tot el conjunt de l’estat. I tant és el prestigi ,que
arreu del món, es pot parlar de Barcelona fins el punt de ser el lloc de
referència per Catalunya i fins i tot per Espanya. Poca gent sabrà col·locar Catalunya
en el mapa, però tothom sap posar-hi Barcelona. I tots ens en beneficiem
d’aquesta marca, intangible, però d’un poder immens.
Doncs bé, ens l’estem carregant amb una constància increïble, fins el punt
que aviat tornarem a sentir de que Africa comença en els Pirineus. Ara i aquí,
tenim a Barcelona les principals empreses mundials en Noves Tecnologies, i això
comporta que tots els mitjans de comunicació estiguin aquí i raportin arreu del
món el que aquí passa, tant a dintre del MWC, com a fora. I que un dia el Metro
estigui de vaga, i al dia següent el Bus, és la millor manera de tirar per
terra el prestigi guanyat.
Culpables tots els que tenen responsabilitat en el tema, tant el govern
municipal, com els sindicats, perquè calia tancar el conflicte un o dos mesos
abans. Com sempre, uns i altres han cregut que a darrere hora uns i altres
cedirien i la cosa quedaria tancada. Doncs, no. El dany està fet, i és immens.
Com immens és el dany que produeix l’anomenat procés, ple d’estirabots,
gesticulacions i sobre actuacions que en res ajuden a presentar una cara amable
de les justes reivindicacions que tenim els catalans.
Sóc dels optimistes respecte el pacte a nivell estatal, imaginant-me Pedro
Sánchez de President del Govern. Amb una bona dosis de seny allà , i una bona
dosis, aquí, podríem cosir un nou pacte que permetés trobar l’encaix correcte
de Catalunya dintre d’Espanya. Simplement hem de recuperar el seny perdut i
posar-lo de nou en pràctica. Si en altres llocs s’ha aconseguit, també ho podem
aconseguir aquí.
# posted by joan roma cunill @ 1:54 AM 
