Sunday, August 16, 2015
L'ENDEMÀ - art. Regió 7
L’ENDEMÀ
No sembla que alguna de les llistes al
Parlament contemplin altre resultat que el favorable a les seves tesis, i
obliden què fer l’endemà si el resultat és totalment diferent. No hi ha pla B, o almenys no n’hi ha públicament,
i això em fa pensar en uns resultats ben a prop nostre que tampoc feien
preveure un resultat com el que finalment es va donar.
Em refereixo a la consulta al Lluçanès per
esdevenir comarca. Tots, o gairebé tots preveiem un resultat clar i contundent
a favor de la creació de la comarca. En aquest tots, m’hi sumo, tot i ser de la
comarca veïna però amb amplis contactes entre pobles que termenegen. Hi havia
el dubte lògic de Sta Maria de Merlès, però cap dubte per la resta de
municipis. Doncs, bé, de tretze, en cinc va guanyar el no, i en un,
pràcticament hi va haver un empat. Uns resultats clarament sorprenents ,
inesperats i que obliguen a modificar les previsions fetes.
No m’allargo en més consideracions sobre
aquest procés, però el considero molt significatiu del que està passant a nivell
de país. “Els polítics proposen i el poble, disposa”. En el silenci de la llar,
en la quietud de la família, la gent va meditant l’embat al que ens apropem i
tenen clar que les eleccions del 27 S no son “com les de sempre”. En això, els
independentistes han aconseguit un primer èxit. Tampoc son ben bé
plebiscitàries, però sí tindran un caràcter especial i extraordinari.
I el panorama s’ha complicat i diversificat
enormement, a l’igual que la confusió. Estem davant uns moviments i propostes
mai imaginades, amb un aiguabarreig de candidatures absolutament increïbles,
mesos enrere. Si la darrera composició del Parlament ja era inaudita, la que
ve, pot ser ingovernable. Quan contemplo la composició de les “noves” llistes
em faig creus de com pot arribar a funcionar la Cambra catalana amb
determinades persones, i amb determinats resultats. No sembla siguin conscients
del que suposa formar i conformar un Parlament, amb les seves comissions,
meses, portaveus....Per alguns semblen anar a una mena de “foc de camp” on
debatran en pocs dies, una resolució, i tot seguit , tot haurà canviat.
Per això , temo l’endemà. Tant difícil serà la
gestió del sí, com la del no. Més ben dit, serà molt més fàcil la gestió del
no, perquè ha de suposar marxar cap a casa, els promotors de tot aquest immens
embolic en el qual estem ficats. En cas d’un resultat favorable als del sí, el
lio serà immens en funció del nombre de diputats aconseguits, i dels vots que
hagin obtingut. En aquest punt ja no hi ha acord ni entre ells mateixos, amb la
qual cosa podem veure l’enorme conflicte que es pot obrir dintre i fora de la
Cambra catalana.
Es bàsic en tot governant enfrontat a un gran
repte, fer les previsions oportunes per gestionar un o altre resultat. Aquí,
no. Ens hem endinsat cap a “terres ignotes”, sense brúixola , ni timó i amb un
vaixell que fa aigües per tot arreu, no en va, la candidatura dels “Junts pel
sí” conté una barreja mai vista de personatges totalment contradictoris uns amb
els altres, deixant clar que si la tesis que sustenten no va per bon camí,
l’endemà pot significar la dissolució de la candidatura, i el trossejament dels
seus components en tres o quatre grups diferents. El que dic, un Parlament
impensable i ingovernable que pot allargar uns mesos més la ingovernabilitat del
país, en un dels pitjors moments.
Amb tot, agradi o no, toca esperar l’endemà.
Abans, però, convé reflexionar sobre la viabilitat de cada proposta i veure
quina serietat i rigor té. A dia d’avui, només el PSC té totes les llistes
confeccionades, aprovades , a l’igual que un programa ambiciós per retornar el
país a una certa normalitat. Es molt significatiu l’embolic en el que es troben
la resta de candidatures i partits.