Sunday, August 16, 2015

 

L'ENDEMÀ - art. Regió 7

L’ENDEMÀ
No sembla que alguna de les llistes al Parlament contemplin altre resultat que el favorable a les seves tesis, i obliden què fer l’endemà si el resultat és totalment diferent.  No hi ha pla B, o almenys no n’hi ha públicament, i això em fa pensar en uns resultats ben a prop nostre que tampoc feien preveure un resultat com el que finalment es va donar.
Em refereixo a la consulta al Lluçanès per esdevenir comarca. Tots, o gairebé tots preveiem un resultat clar i contundent a favor de la creació de la comarca. En aquest tots, m’hi sumo, tot i ser de la comarca veïna però amb amplis contactes entre pobles que termenegen. Hi havia el dubte lògic de Sta Maria de Merlès, però cap dubte per la resta de municipis. Doncs, bé, de tretze, en cinc va guanyar el no, i en un, pràcticament hi va haver un empat. Uns resultats clarament sorprenents , inesperats i que obliguen a modificar les previsions fetes.
No m’allargo en més consideracions sobre aquest procés, però el considero molt significatiu del que està passant a nivell de país. “Els polítics proposen i el poble, disposa”. En el silenci de la llar, en la quietud de la família, la gent va meditant l’embat al que ens apropem i tenen clar que les eleccions del 27 S no son “com les de sempre”. En això, els independentistes han aconseguit un primer èxit. Tampoc son ben bé plebiscitàries, però sí tindran un caràcter especial i extraordinari.
I el panorama s’ha complicat i diversificat enormement, a l’igual que la confusió. Estem davant uns moviments i propostes mai imaginades, amb un aiguabarreig de candidatures absolutament increïbles, mesos enrere. Si la darrera composició del Parlament ja era inaudita, la que ve, pot ser ingovernable. Quan contemplo la composició de les “noves” llistes em faig creus de com pot arribar a funcionar la Cambra catalana amb determinades persones, i amb determinats resultats. No sembla siguin conscients del que suposa formar i conformar un Parlament, amb les seves comissions, meses, portaveus....Per alguns semblen anar a una mena de “foc de camp” on debatran en pocs dies, una resolució, i tot seguit , tot haurà canviat.
Per això , temo l’endemà. Tant difícil serà la gestió del sí, com la del no. Més ben dit, serà molt més fàcil la gestió del no, perquè ha de suposar marxar cap a casa, els promotors de tot aquest immens embolic en el qual estem ficats. En cas d’un resultat favorable als del sí, el lio serà immens en funció del nombre de diputats aconseguits, i dels vots que hagin obtingut. En aquest punt ja no hi ha acord ni entre ells mateixos, amb la qual cosa podem veure l’enorme conflicte que es pot obrir dintre i fora de la Cambra catalana.
Es bàsic en tot governant enfrontat a un gran repte, fer les previsions oportunes per gestionar un o altre resultat. Aquí, no. Ens hem endinsat cap a “terres ignotes”, sense brúixola , ni timó i amb un vaixell que fa aigües per tot arreu, no en va, la candidatura dels “Junts pel sí” conté una barreja mai vista de personatges totalment contradictoris uns amb els altres, deixant clar que si la tesis que sustenten no va per bon camí, l’endemà pot significar la dissolució de la candidatura, i el trossejament dels seus components en tres o quatre grups diferents. El que dic, un Parlament impensable i ingovernable que pot allargar uns mesos més la ingovernabilitat del país, en un dels pitjors moments.
Amb tot, agradi o no, toca esperar l’endemà. Abans, però, convé reflexionar sobre la viabilitat de cada proposta i veure quina serietat i rigor té. A dia d’avui, només el PSC té totes les llistes confeccionades, aprovades , a l’igual que un programa ambiciós per retornar el país a una certa normalitat. Es molt significatiu l’embolic en el que es troben la resta de candidatures i partits.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?