Thursday, August 06, 2015
LA REALITAT ES VA IMPOSANT
LA REALITAT ES VA IMPOSANT.
Poc a poc, en molt petites dosis, però de
manera inexorable es van modificant les posicions dels partits respecte la
necessitat de modificar la Constitució i encaixar-hi les noves realitats
aparegudes en aquests prop de 40 anys de la seva existència. Cada dia hi ha
algun moviment que permet albirar una suma de forces prou rellevant com perquè
sigui factible aquesta modificació.
Avui ha estat el Ministre de Justícia del PP
el qui ha expressat el desig de plantejar algunes precisions a la Carta Magna,
lligades a aclarir competències estatals, respecte les autonòmiques i alguns
altres matisos que permetrien resoldre alguns dels conflictes apareguts. Es un
moviment molt tímid, però en mig any, hem sentit coses inimaginables un any enrere.
I més que en veurem a la vista de les enquestes de tota mena que estan
apareixent en els mitjans de comunicació.
Una d’elles remarca la consolidació de l’estat
autonòmic, malgrat les imperfeccions i conflictes que ha generat en alguns
àmbits i sectors, però no hi ha cap voluntat de fer marxa enrere, al contrari,
es vol avançar cap a definir millor els drets i deures de cadascuna d’elles.
També és interessant constatar com el “problema català” comença a tenir millor
comprensió en llocs llunyans com Cantàbria , València, Balears i fins i tot
Madrid, en matèria de finançament. De fet aquestes tres darreres , juntament
amb Catalunya, son les CCAA pitjor tractades per l’actual sistema.
Es igualment interessant llegir articles
d’opinió en tots els grans mitjans de comunicació per veure canvis substancials
en alguns plantejaments territorials. Es cert que la deriva d’Artur Mas i la
incomprensible barreja en una sola llista de polítics professionals, amb altres de mig jubilats, i
tots plegats enmig de personatges de la societat civil que hi son en base a
factors molt diversos, fa poc seriós una part del procés, però al costat
d’aquest fet, hi ha comprensió per algunes de les crítiques al comportament del
PP envers Catalunya.
Aixó vol dir que hem guanyat la partida ? En
absolut, però anem pel bon camí, si plantegem la necessitat de modificar la
Constitució, no solament per fer-hi alguns retocs, sinó per modificar alguns
aspectes rellevants, i un d’ells, és un nou encaix de Catalunya , garantint
temes essencials com per evitar nous conflictes en el futur.
En aquesta batalla el PSC ha fet un bon paper
a l’hora d’impartir doctrina i fer veure al PSOE que alguns conflictes tenien
base real. Que no eren només propis de partits nacionalistes, sinó que tenien
arrels a tot el país i en tots els àmbits. Aquesta pressió, aquesta insistència
ha donat els seus fruits, i puc assegurar que ja ningú en el món socialista no
discuteix que Catalunya ha estat maltractada a nivell financer. No tant, com
prediquen els nacionalistes, ni tant poc com asseguren altres, però l’exigència
de participar en el finançament de l’estat, ha de venir acompanyada del
respecte a la ordinalitat en la inversió en el territori, evitant les
disfuncions actuals. I el que ja ningú discuteix és que per evitar nous
conflictes ha d’haver-hi un capítol dedicat a preservar la llengua i cultura
catalanes, al mateix temps que la plena garantia en l’ensenyament en català.
Aquests quatres elements fonamentals: llengua,
cultura, ensenyament i més just finançament, poden resoldre el conflicte. I a
la vista dels posicionaments d’alguns dels partits més rellevants podem
assegurar que anem en la bona direcció. I s’ha avançat més en aquests darrers
dos anys que en els vint , anteriors. Mèrit de molts, mèrit de tots. I les
mobilitzacions massives hi ha tingut el seu gran paper, que ningú ho dubti, de
manera que mai es podrà dir que no han servit per a res. Al contrari han tingut
un paper rellevant.
Arriba, però, l’hora de la veritat i toca
decidir quin camí a seguir. El de la ruptura o el del pacte. El PSC es decanta
pel pacte i confiem en trobar prou aliats en altres partits com per fer-ho
realitat, i així aconseguir una majoria de catalans que ho recolzi. En pocs
dies cada partit s’haurà de posicionar i deixar clar el seu projecte de país i
estat.
# posted by joanroma @ 11:39 PM 
