Wednesday, August 05, 2015
EL LLARG MEMORIAL DE GREUGES
EL LLARG MEMORIAL
DE GREUGES.
Convocades ja les
eleccions al Parlament de Catalunya pel 27 S, ja no hi ha marxa enrere, i toca afrontar el repte amb serietat i
serenitat. No serà fàcil, perquè és molt el que ens hi juguem tots plegats i no
tots juguen amb les mateixes regles i objectius.
Les dues bandes
contrincants ofereixen un llarg memorial de greuges per justificar el camí
emprès. Des de Catalunya, des dels temps del govern Aznar , la relació de la
Generalitat amb el govern central ha anat de mal en pitjor, culpa de les dues
parts, però molt més del govern central per les formes i el fons dels temes a
tractar i desencallar.
La prepotència ha
estat utilitzada tant en temes majors com menors, i sovint, les maneres han
impedit qualsevol tipus d’acord, en temes que eren ben fàcils de resoldre.
Tants anys d’arrogància , magistralment mostrats, repetits, i revisats en tots
els mitjans de comunicació públics i en bona part dels privats, ha comportat
una inclinació de bona part del poble català cap a posicionaments molt més
radicals i més anti centralistes, primer, i independentistes, després.
Refregar per la
cara, cada cas, d’estupidesa centralista produeix reaccions difícils de
defensar i impossibles de rebatre, davant l’evidència. L’ús i abús de TV 3,
Catalunya Radio, com si fossin propietat del govern, afegits a d’altres del
Grup Godó , o als habituals de sempre, produeixen un ambient clarament contrari
a qualsevol entesa entre govern central i govern de la Generalitat. I així, poc
a poc, en dosis constants i quotidianes hem arribat a un punt de complicat
retorn.
A la prepotència
del govern central, s’hi ha afegit la falta de destresa del govern de la
Generalitat compost de personatges d’una gran mediocritat, tant política com de
gestió. Aquest barreja de factors, per una banda interns i per altre externs,
han produït el monstre que hem lidiar el dia 27 S, intentant no sortir-ne
malferits.
He estat espectador
privilegiat de bona part de l’acció de govern de la Generalitat, i puc afirmar
amb coneixement de causa que la gestió ha estat nefasta en la major part de la
trajectòria des del 1980 fins a data d’avui.
Quan se’ns diu que la major part dels problemes de la Generalitat
provenen d’un mal finançament, no puc més que reconèixer que aquesta és una
excusa de mal pagador. Amb una gestió
rigorosa, prudent, austera i eficient, la Generalitat estaria en una situació
radicalment diferent de la que es troba. Ha actuat durant prop de 30 anys com
una mena de nou ric, en que podia dur a terme multitud de projectes, sense
pensar en el seu manteniment ni fins i tot en el seu pagament. Es recorria a
crèdits, deixant per qui venia al darrere, el seu pagament.
Es cert que
Catalunya té el seu memorial de greuges respecte el tracte rebut del govern
central, però no és menys cert que ha actuat amb una molt elevada dosis d’inconsciència
en molts grans projectes i competències que l’han portada a un endeutament
impossible de fer-hi front. A dia d’avui Catalunya s’acosta als 68.000 milions
d’euros de deute. En aquest tema sí té les dimensions del deute d’un Estat,
sense tenir les eines d’un Estat.
Els catalans hem
estat mal administrats pels governs de la Generalitat, i indegudament tractats
pels governs centrals, dels darrers anys. Arribats en aquest punt i acceptades
aquestes premisses , pensar que el conflicte es resol amb unes eleccions al
Parlament, dites plebiscitàries, amb ànims de dir adéu a Espanya , és oblidar el
lloc que ocupem ( tots plegats) a nivell de la UE i a nivell mundial. El llarg memorial de greuges, és més voluminós
en el cas nostre dels catalans, però també n’hi ha per la part del govern
central, a la vista de molts comportaments inacceptables del Govern de la
Generalitat. Toca, doncs, exposar-los, dirimir-los i resoldre’ls de comú acord,
en el més breu termini possible. La
millor formula és canviar d’interlocutors, aquí i allà. El 27 S ho podem fer
aquí, i a finals d’anys ho podem fer, allà. De nosaltres depèn la solució. Elegim
bé els interlocutors.