Thursday, August 27, 2015
ARRUINATS PER MÈRITS PROPIS
ARRUINATS PER
MÈRITS PROPIS.
Els nacionalistes sempre han de buscar causes al seu victimisme per poder
justificar les seves decisions i actuacions. La recerca d’un DOLENT, és
essencial per poder continuar la batalla, i si aquest DOLENT, a més és tant
estúpid per acceptar el paper que li donen, ja tenim l’escenari ideal per la
confrontació perfecte.
La relació Catalunya – Espanya dels darrers 12 anys és un exemple de
“manual” del que dic. Des del segon mandat d’Aznar, fins ara, s’han produït un
gran nombre d’actuacions desafortunades per part del govern central com per
donar “arguments” de sobres als nacionalistes de sempre, que han derivat en
independentistes abrandats.
En aquest embolic, els socialistes també hem de fer les nostres pròpies
reflexions i acceptar els errors comesos, tant en la redacció i tramitació de
l’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya, com en algunes decisions poc
valentes per part dels governs Zapatero.
La decisió de redactar un nou Estatut fou un greu error. No era el moment
oportú ni es va fer amb la necessària coordinació i lleialtat obligada. En vaig
ser espectador i actor privilegiat per quan era Diputat al Parlament i vaig fer
un seguiment constant, en tant que membre del Grup Socialista. L’error del
president Zapatero de dir que acceptaria l’Estatut que sortiria del Parlament,
fou contrariat per un redactat que vulnerava clarament la Constitució. Tots
Només faltava que un partit amb tants pocs escrúpols com el PP ho aprofités
per fer-ne una eina essencial de la seva guerra política per triomfar, ajudats
per mitjans de comunicació al servei dels interessos més inconfessables i d’un
Tribunal Constitucional, clarament desprestigiat.
Per tant, hi ha motius objectius per la indignació i l’emprenyament general
dels catalans envers la política territorial dels darrers mandats, però n’hi ha
d’altres que els hem d’admetre com errors per mèrits propis. Es el cas de
l’enorme deute i de la ruïna total de les finances de la Generalitat. Aquestla Generalitat
recuperada.
D’entrada hem de dir que tots els governs han estat deficientment
gestionats, també els del Tripartit. Acceptem-ho d’entrada per evitar lectures
interessades, subjectives o clarament partidistes. No defenso els anys del
Tripartit perquè des del meu càrrec de Diputat, vaig veure actuacions que no
anaven en la bona direcció, tot i ser molt millors que els anys de CiU. Però, la gestió econòmica de la Generalitat mereix un
suspens en totes els seves etapes, i hem de tenir clar que el darrer Govern
Pujol va deixar un deute proper als 17.000 milions d’euros, que el tripartit va
elevar fins els 32.000 milions i que el govern Mas ha apujat fins els 64.000
milions oficials ( que son 68.000 milions, reals), a dia d’avui.
Quan parlem de la viabilitat de la independència caldria esmentar en primer
lloc la dificultat principal, la econòmica, al costat de la internacional, en
el sentit de que cap Estat reconeixeria la independència “de facto” per mitjà
d’una DUI o qualsevol altre subterfugi, però bé, aquest no és l’objecte de
l’article d’avui. El que importa és que l’economia sempre és la base de totes
les coses i ara i aquí, Catalunya està arruïnada econòmicament parlant. Això
vol dir que no té ni una setmana de marge per mantenir-se per ella mateixa.
Els independentistes justifiquen l’haver arribat a aquesta situació, en la
cançó enfadosa d’un mal finançament que ha espoliat el país. Aquesta no és la
raó de la ruïna en la que estem. Tots els ajuntaments han estat mal finançats,
en la mateixa proporció que ho ha estat la Generalitat i
tanmateix la majoria no han fet fallida, ni estant en una ruïna total. Perquè,
doncs, perquè varen ajustar les despeses als ingressos, tot i reconèixer que
aquests eren insuficients i injustos. No varen allargar més el braç que la
màniga com sí ha fet la
Generalitat.
Les principals causes de la ruïna de la Generalitat han estat
les despeses lligades a la grandiositat, a voler aparentar ser un Estat, en
comptes d’una Comunitat Autònoma. Així va passar en la creació del cos dels
Mossos d’Esquadra, on en voler tenir la competència en Centres Penitenciaris,
en la creació de la
Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació ( TV3,
Catalunya radio, etc.), en obres mal planificades i pitjor construïdes:
carreteres, autovies, túnels, ACA, etc, etc.
Dit això, és cert que el sistema de finançament de les CCAA no és just, i
que Catalunya ha de tenir un tracte diferent, més equilibrat i més en
consonància amb el que aporta, però no confonguem al personal dient que la
causa del deute que tenim ha estat per culpa dels altres. Estem aquí per mèrits
propis, i això ofega totalment l’economia catalana i és una de les causes per
reclamar el relleu de tots els qui n’han estat culpables. Així, doncs, no
busquem a fora el que ha passat per culpa nostra. I tinguem present que eixugar
aquest deute requereix no menys de vint anys de gestió austera i totalment
diferent de la portada fins ara. Amb independència o sense. Convindria tenir
present temes com aquest quan es parla tant superficialment dels beneficis de
dir adéu a Espanya i a la UE.
# posted by joanroma @ 1:36 AM 
