Sunday, February 16, 2014
OASIS EN EL DESERT - art. Regió 7
OASIS EN EL
DESERT
Es evident que el PSC fa la seva travessia del desert, a la recerca de nous
projectes i objectius que ja té definits però que ha d’aconseguir fer-los
creïbles i atractius per a tots els catalans. En això està, i el dissabte
passat va mostrar una de les innovacions en l’elecció de candidats. Les
primeres primàries, a unes eleccions, en aquest cas, al Parlament Europeu. De
ben segur aquesta modalitat serà seguida per altres partits, fins esdevenir la
via habitual, anys a venir. Sinó temps al temps. Unes segones primàries estan
ja en marxa per l’elecció del candidat a l’alcaldia de Barcelona. Una altra
mostra d’obertura i innovació en la qual podran prendre-hi part, fins i tot
persones no directament lligades al partit.
Tornant a les primàries del passat dia vuit, vaig poder comprovar
personalment la satisfacció dels militants i simpatitzants a ser cridats a
participar, tant directament com és emetent el vot a un dels dos candidats
presentats: Javi López i Eliana Camps. Les vaig seguir en el local electoral
del partit a Berga, i l’entrada de militants i simpatitzants suposava una
entrada d’aire fresc, amb elogis cap el nou sistema d’elecció i participació. També
va suposar el retorn d’uns quants militants i simpatitzants , allunyats per la
crisis municipal de l’any passat, i l’alta en el partit de tres persones de
Berga.
Sense cap mena de dubte aquestes primàries han suposat l’arribada a un
oasis, durant la travessia del desert, i si les coses es fan bé, el partit
trobarà altres oasis on beure i agafar forces de cara les properes conteses
electorals. Aquest experiment ha donat com a resultat el triomf de Javi López
amb un seixanta-vuit per cent dels vots emesos, i un vint-i-vuit per cent per
Eliana Camps. Queda encara molt per fer, i per augmentar la participació, però
l’experiment ha valgut la pena perquè ha suposat fer arribar el missatge als
vuitanta-vuit mil militants i simpatitzants del PSC, amb una campanya dels dos
candidats, escrupolosament facilitada pels òrgans del partit.
Ara ve una segona fase, en la qual s’ha de demanar als ciutadans fer
atenció a unes eleccions al Parlament europeu , com una institució de primer
ordre. Encara hi ha la imatge d’un Parlament poc operatiu o poc important, en
el qual s’hi tracten temes molt genèrics i poc rellevants per la nostra vida
diària. I res més fals, per quan aproximadament el vuitanta per cent de les
lleis i reglaments que allà es debaten i voten, tenen després implicacions en
les lleis espanyoles i catalanes. Per tant, no és cap institució ornamental, al
contrari està esdevenint l’autèntic centre de poder i decisió per a tots els
europeus. I en aquestes eleccions hi ha una novetat important com és la de que
cada partit presentarà un candidat a presidir el Consell Europeu. Es a dir,
tots els partits s’hauran de retratar a l’hora de situar-se a nivell polític.
Veurem on encaixen i amb qui s’alien ,abans de les votacions. Serà una primera
imatge del lloc concret que volen ocupar.
I unes eleccions signifiquen no solament candidats, sinó també un programa.
En el cas del PSC, cares noves i joves a la candidatura al Parlament Europeu, i
programa valent i innovador per tota la UE prioritzant les polítiques socials,
reforçant els òrgans comunitaris de la UE i impulsant el projecte federal, com
a millor formula de govern. Ara estem en la UE dels estats, el que fa falta és
anar cap un sistema federal, deixant enrere el confederal que vivim ara. La
globalització obliga a crear entitats fortes que puguin parlar de tu a tu amb
les altres grans potències i això només s’aconsegueix sumant forces. Entrem,
doncs, en un temps interessant de confrontació de candidats i d’idees, i amb la
col·locació de cada partit en un marc superior que el retratarà convenientment.
En el cas dels socialistes el candidat a la presidència europea és l’alemany
Martin Schulz, bon coneixedor de la realitat espanyola i catalana. Serà
interessant veure on se situen la resta de partits catalans i espanyols.