Wednesday, February 12, 2014
660 NENS MAL NODRITS
660 NENS
MALNODRITS .
Després de mesos de controvèrsies sobre si Catalunya té col·lectius de
pobresa manifesta, o no, la Conselleria de Salut admet l’existència de 660 nens
“mal nodrits ” que molts entenem com a “desnodrits” . I no és ben bé el mateix,
perquè de mal nodrits segurament en tenim uns quants milers, segons indiquen
AMPA’s i directors d’escoles.
Aquesta és la imatge més dura i palpable de la cruesa de la crisis.
Demostra també que cada casa de nen desnodrit o mal nodrit , es composa de tota
una família que no disposa del més mínim per sobreviure. Es l’exemple clar de
pobresa extrema i necessitat urgent de viure de la solidaritat pública i
privada.
No podem acceptar, excuses ni solucions parcials que en res ajuden a
resoldre el problema general. Tampoc és de rebut culpar altres administracions
del que passa, sense aportar una solució immediata. La gana no té espera, i les
mesures han de ser immediates i permanents mentres duri la urgència. Els
ajuntaments estan fent una magnífica feina, malgrat els pocs recursos de que
disposen, i és increïble que la nova llei ( ARSAL) pretengui treure els serveis
socials de les competències municipals. Aquesta
gent del PP no sap o no vol saber la realitat del carrer. Igual feina
fan Creu Roja i Càritas, amb recollides i repartiments d’aliments per tot el
país.
Amb tot, un es pregunta , com s’ha d’actuar en situacions com aquestes ? No
és suficient l’existència de beques menjador perquè una part l’han de pagar els
pares, i molts d’ells no poden, i no hi ha prou beques menjador que paguin la
totalitat del cost, però , més greu encara, què passa els caps de setmana? Com
queden aquests nens, els dissabtes i diumenges? Es evident que s’han d’emprendre
mesures no imaginades fins ara, però que cal posar en marxa, com pot ser la
obertura dels menjadors escolars, durant els caps de setmana. Garantir almenys un bon àpat al dia per tots
aquests nens i nenes. I fer el mateix durant els períodes de vacances. No ens
podem quedar en el que és obligatori, sinó en el que és necessari. I tant
necessiten menjar els dies de cada dia com les festes.
Es evident que tenim un Govern incapaç de plantejar alternatives com
aquestes. Dona la impressió que només està preocupat o ocupat en el debat
sobiranista i en mantenir el conflicte amb el govern central, per desviar
l’atenció d’aquests temes essencials. Mentrestant es parla de banderes no es
parla de fam, ni d’atur, ni de sanitat, ni de gent gran...un govern que tapa els
problemes com a via per negar la seva existència. Però, la realitat sempre
surt, i torna a sortir, i està present
en tots els àmbits de la vida. I el PSC no pot seguir aquest joc, i ha de trencar el silenci amb tota mena de
denúncies i exposicions públiques de la realitat crua i dura. Per això, cal
felicitar la presentació de la petició de celebrar un Ple extraordinari del
Parlament per tractar el tema de la pobresa infantil i la vulnerabilitat de tot
aquest sector. Un sector abandonat, sotmès a unes retallades brutals i sense
esperances d’un futur millor.
Aquest debat ha de ser molt contundent, per fer arribar a la gent
l’estratègia de CiU i ERC de plantejar la batalla independentista com una eina
de camuflatge informatiu. I després d’aquest Ple, se n’hauria de demanar un
altre, de forma immediata per tractar el tema de la gent gran, dels dependents,
dels discapacitats...de totes les persones amb greus problemes que han quedat
abandonades a la seva sort. Aquesta ha de ser l’estratègia del PSC pels propers
mesos. Posar sobre la taula, una i altra vegada, els problemes reals del país.
I confrontar les inversions que destinava el tripartit o fins i tot el govern
Zapatero, en contraposició al que hi destina el Govern de CiU , amb suport
d’ERC, i el govern Rajoy.
El PSC sempre ha defensat els col·lectius més febles de la societat, i avui
per avui, la infantesa, i la gent gran son els grans perjudicats per la crisis,
i tot seguit els aturats i els joves... tenim material crític per mesos i mesos
de confrontació parlamentària. Posem-nos a la feina i la gent ho agrairà. Ja
està cansada de tenir cada dia la seva ració de confrontació entre governs que
res resolt i molt perjudica.
# posted by joanroma @ 3:01 AM 
