Saturday, November 30, 2013
PRESSES PER COBRAR - art. Regió 7
PRESSES PER
COBRAR.
Molt sovint els alcaldes de pobles petits rebem trucades realment
sorprenents. No perquè vinguin dirigides a nosaltres, sinó simplement perquè,
en ajuntaments petits, els alcaldes fem múltiples gestions, tràmits i funcions
de tota mena, allunyades del que la gent pensa que fan els polítics.
I entre les funcions que fem, hi ha la burocràtica. Fer córrer papers,
atendre trucades, gestionar documents, etc. O respondre a trucades procedents
de la Generalitat ,
relacionades amb posar pressa a pagaments pendents. Fa ben pocs dies, vaig
atendre un parell de trucades sorprenents.
A falta de feina millor, algun alt càrrec ha encomanat als seus
funcionaris, perseguir els ajuntaments, per requerir-los a pagar deutes
pendents. En el cas que tractem, un dels deutes pendents era de quaranta-quatre
euros amb noranta-cinc cèntims ( sí heu llegit bé) 44,95 EUR, corresponents al
pagament d’una taxa nova o inventada, per col·laborar al pagament de les
“inspeccions d’aigua de consum humà” per part de la pròpia Generalitat. A
petició meva vaig voler esbrinar perquè havíem de pagar per un servei
d’inspecció que mai havíem hagut de pagar. El funcionari requeridor no en sabia
res, ell només havia d’ocupar-se de demanar pagar el més aviat possible. Li
vaig contestar que tant bon punt l’ajuntament rebés els cent-tretze mil euros
que la Generalitat
ens deu, abonaríem aquesta taxa. La pobra funcionària, va dir que era la
resposta habitual de tots els ajuntaments on havia trucat, si bé alguns amb
autèntica mala baba.
Després vaig voler esbrinar el perquè d’aquesta taxa, per un servei
obligatori de la pròpia Generalitat, i la resposta fou sorprenent. Ens
carreguen aquesta taxa, si bé no per totes les inspeccions sinó per cada tres o
quatre, de manera que semblaria que ens fan una rebaixa o un “tres en uno”...increïble,
un funcionament sota aquests criteris tant poc “administratius”.
La segona trucada fou similar a l’anterior, en aquest cas per reclamar el
pagament d’un import de cinquanta-sis amb seixanta-quatre euros ( sí estem
parlant de 56,64 EUR) per poder fer servir el CatCert. Es a dir per poder
disposar d’un servei de certificat personal d’identificació i signatura
electrònica de la secretària i l’alcalde.
Tot indica que aviat la
Generalitat facturarà als ajuntaments, per poder posar el nom
del poble en els sobres i papers d’impresos , o per cada correu que enviem a
les Conselleries. Donem temps al temps.
I quan li demanes pel compliment de les obligacions de pagament de la Generalitat , el pobre
funcionari, no sap què dir. Ell va repetint que li fan fer la ronda de
trucades, demanant pressa pel pagament, però ja entén que posar pressa per
cinquanta euros, quan te’n deuen més de cent mil, costa de digerir.
El que vull mostrar amb aquests dos exemples, és el grau de desànim
existent entre els funcionaris de peu de la Generalitat. Es
troben en situacions increïbles, desagradables, sense sentit, i queden sense
arguments. Res pitjor que haver de treballar en aquestes condicions, i per això
no és estrany que la maquinària burocràtica estigui desarborada. Hi ha buits
notables en determinats departaments, per falta de personal, per desmotivació o
per falta de directrius clares. Si abans ens queixàvem de la lentitud o
l’excessiva burocràcia, ara lamentem la desorientació i la manca de decisió,
afegides a una burocràcia ineficient. Sembla clar que el govern està per altres
coses i no per garantir el funcionament del país.