Joan Roma

UN PARLAMENT LLUNYÀ

Vaig assistir a la sessió del Parlament, per poder seguir, en viu i en directe el debat sobre la “Declaració de Sobirania”. Res de nou a l’horitzó, puix que cada partit va exposar el seu posicionament i no varen haver-hi grans novetats, excepte pel que fa la sortida de l’hemicicle del PP, el no exercici de votar, per part de cinc diputats/des del Grup Socialista, o el repartiment de vot de la CUP, entre el vot afirmatiu i les abstencions.

Un ple estrany perquè el resultat no suposa cap canvi en el panorama polític català ni espanyol, tot i les mostres en un sentit contrari dels grups signants de la Declaració. Ara vindrà el desencantament quan vagin passant les setmanes i els mesos i no es produeixi cap fet nou en “l’estatus quo” actual.

De totes maneres el debat va ser interessant per comprovar les posicions de cada partit polític. Es fàcil presentar les propostes obviant la realitat, però aquesta és tossuda i no canvia per un debat més o menys. Ho podem veure cada setmana a qualsevol ajuntament del país, en el qual es debaten mocions que no tenen cap repercussió ni el propi municipi ni a nivell general.

Tenia raó Pere Navarro quan , en nom del PSC exposà que el primer ple del Parlament hauria d’haver tractat els temes que realment son essencials i urgents pel poble català. Es evident que aquest ple va satisfer els ciutadans defensors de l’independència, però no a tots aquells que veuen minvar, cada dia els seus recursos i els serveis que necessiten.

Es en aquest sentit que el Parlament és llunyà. A cada moment s’ha de debatre el que és de vital importància i necessitat. Molts diran que ara tocava parlar de sobiranisme. Molt bé, ja n’hem parlat, i ara, l’endemà del debat i de l’aprovació de la resolució, tenim el país en millors condicions ? Han millorat els greus problemes del país? Hem aconseguit superar els reptes més immediats? Quina és la fulla de ruta del nou govern de cara a evitar el col•lapse econòmic?

Molt bé, si la gran prioritat de CiU i ERC era deixar clares les seves intencions, ja ho han aconseguit. Ara toca governar. Ara toca decidir quin pressupost elabora el govern per administrar aquest any Catalunya. De moment els números no surten, i la capacitat de gestió de CiU està en qüestió. Es fàcil carregar sempre la responsabilitat sobre Madrid, però no sempre és cert. I la crispació i desencontres permanents entre un govern i altre, en res ajuda a recuperar la confiança i emprendre el camí de la represa econòmica, repte vital sinó volem perdre encara més competitivitat.

Fet aquest primer ple, toca iniciar la nova legislatura amb propostes molt concretes i valentes. Pere Navarro va deixar clara la prioritat per la convocatòria d’un consell , ampli i representatiu, que formuli propostes incentivadores de l’activitat econòmica a tot el país. El nombre d’aturats, i la pobresa creixent, ha arribat a cotes insostenibles que obliguen a canviar la dinàmica actual.

Per aconseguir un Parlament proper, s’ha de tenir un full de ruta de les necessitats urgents del país, de manera que a cada sessió s’hi tractin temes candents i s’arribin a acords concrets. Esperem assistir a aquestes properes sessions, per constatar la centralitat de la vida política que ha de tenir la principal institució de Catalunya.

Joan Roma i Cunill, President del Consell Fed. XI del PSC