Joan Roma

EXTREMAR VIGILÀNCIA

Corren temps difícils, no solament a nivell econòmic, sinó també de seguretat. Fins ara semblava que aquestes comarques de l’interior estaven més salvaguardades de les actuacions dels malfactors, però això s’ha acabat. Tots estem exposats a ser objecte de les seves incursions.

I molts dels delictes son produïts per persones vingudes de fora, que en poca estona o poques hores poden emportar-se tot el que troben al seu abast. I quan dic, tot, vull dir tot. Es a dir, des de troncs a peu de carretera que s’encarreguen de tallar a trossos per malvendre a qualsevol lloc, a eines, material de construcció, vehicles, joguines....

La llista és inacabable, i la mobilitat és enorme en un país amb multitud de carreteres que porten a multitud de llocs. Tot sembla indicar que hi ha qui va amb un pla preparat, bon coneixedor del territori que ha elegit, i altres que van a la que salta. Volten pel país i si veuen alguna cosa atractiva, s’hi paren , la carreguen, i ja està.

Els alcaldes ja ens avisem uns als altres quan veiem moviments sospitosos, però res més efectiu que tothom es converteixi en vigilant del seu territori i territoris veïns. Ja no es pot tenir confiança en ningú, que no es conegui. Es trist, però no queda cap altre remei que ser desconfiat, i demostrar que s’està atent als moviments de desconeguts. En cas de dubte, el millor es trucar els Mossos d’Esquadra, o com a mínim a l’ajuntament.

I evitar enganys. Ara mateix és molt habitual la típica oferta de “tècnics” per supervisar les instal•lacions de butà, les cuines, escalfadors elèctrics, etc. Deixar entrar algú a casa és impensable.

I s’ha acabat tenir eines a fora, i quan dic eines em refereixo a qualsevol estri que tingui un mínim d’utilitat. Els ajuntaments a hores d’ara hem de pensar tant en la seguretat com en la utilitat de tot el mobiliari i material a l’aire lliure. Fa ben pocs dies m’explicava un alcalde proper que havia fet descarregar un camió de sorra per arreglar un camí, i al cap de dos dies, la li n’havien sostret la meitat. I parlem de sorra, ja no dic què passa si deixem sacs de ciment, canonades de formigó o de qualsevol altre material.

I sovint, els danys, son superiors al producte robat. Treure els cables elèctrics de camps de futbol , pistes poliesportives, o jardins públics, s’ha convertit en un objecte preuat.

En fi, només quedarem una mica salvats d’aquestes actuacions si corre la veu de que en determinats pobles o comarques la gent és molt desconfiada, ho tanca tot, i vigila per ells i pels altres. En aquest cas, estem tots en el mateix vaixell, i qui procura per ell i vigila per un altre, beneficia al conjunt. Es el que toca fer a hores d’ara.

I toca treure coses de valor de determinats llocs. Si una ermita queda fora de l’àrea de vigilància, no pot contenir objectes de valor a dintre. I quan dic de valor, no em refereixo només a valor econòmic, sinó sentimental. Els malfactors no s’aturen per comprovar si una Mare de Déu, o un canelobre és de gran valor o no, primer s’agafa i després pregunten.

El patrimoni és de tots, i a tots ens pertoca la vigilància i protecció i no podem protegir un territori tant immens com el que tenim. Es millor prevenir que curar, i ara toca agrupar el material cap a centres habitats. Lamentarem no haver-ho fet, si qualsevol dia el trobem a faltar. Aquests temps passaran, però mentrestant siguem conscients del perill existent.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)