Saturday, January 12, 2013

 

EL DEUTE DE LA GENERALITAT - art. Regió 7




EL DEUTE DE LA GENERALITAT

Si la setmana passada parlava del primer gran problema del país, fixat en la inexistència de crèdit, i posava l’empresa Perramon i Badia, de Manresa com exemple; va faltar temps perquè una altra empresa “històrica” anunciés el tancament. En aquest cas Gres Català, amb tot el que significa per la zona de Calaf. Per desgràcia, la llista de tancaments s’anirà ampliant fins límits insospitats.

Avui, però toca parlar d’un segon gran problema del país. El del deute de la Generalitat, i les seves conseqüències. Alguns poden pensar en temes teòrics, sobre finançament, balances fiscals, etc. No, em vull cenyir a la realitat diària, i els resultats que comporta.

En primer lloc vull deixar clar que és cert que el finançament de la Generalitat és inadequat. D’acord, però no és menys cert que mentrestant no es millora un finançament has de funcionar amb el que tens, i no em el que voldries tenir. De ben segur que el noranta per cent dels lectors d’aquest article poden pensar que ells no estan prou ben pagats. Que el seu sou, hauria de ser més elevat... però , com a persones assenyades, procuren no gastar més del que ingressen. I si prenen crèdits, s’asseguren de poder-los tornar.

En el cas de la Generalitat quedem bocabadats de veure a quins nivells de deute i endeutament ha arribat com si la gestió i els crèdits els haguessin contractats persones de fora. Si estem perillosament endeutats és perquè la gestió ha estat inadequada, i no podem donar culpes a d’altres, del que en som responsables directes.

Bé, doncs, les conseqüències del deute de la Generalitat son terribles per l’economia privada i la pública. Per la pública , perquè de la Generalitat se’n deriven les economies de tots els ajuntaments de Catalunya, i ara , també de les Diputacions que varen deixar diners al govern català, i aquest no els pot tornar.

Tots els ajuntaments catalans travessen greus problemes financers per no complir la Generalitat les seves obligacions. Parlem de centenars de milions d’euros que no tenen termini de pagament establert. Els ajuntaments, que fins ara podien recórrer al crèdit per suportar aquests retards, ja no tenen aquest recurs, pel tancament de crèdit de bancs i caixes. La previsió immediata és una paralització de tota activitat, i el tancament de serveis, infraestructures i equipaments per no poder-hi fer front.

Per l’economia privada, la repercussió és similar. Faltats de crèdit per aguantar els enormes retards de pagament de la Generalitat, les empreses afectades han de tirar la tovallola i tancar. Res més trist que haver de tancar perquè una administració no compleix les pròpies regles que ella ha creat per exigir el compliment de la llei.

Així estem. Aquest any , la Generalitat ha de pagar sis mil milions d’euros en interessos, i ha de retallar quatre mil milions en la despesa. Irreal, per impossible. Però ara i aquí, ningú sap , ningú contesta quan la Generalitat farà front a les seves obligacions de pagament. Van passant els mesos, i ara, ja els anys, i els diners no arriben. Mai, hagués imaginat veure retards de vint i vint-i-cinc mesos en el pagament de subvencions als ajuntaments, en el meu cas. O de retards en compliment de convenis, sense explicacions ni previsions.

La morositat en una administració pública és inacceptable perquè trenca el principi de compliment de la legalitat i envia pèssims missatges cap a la societat que governa.

Joan Roma i Cunill, President del Consell de Fed. XI del PSC






<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?